ESNOTICIA
El temps que dediquen les dones a la llar equivaldria a 5 llicenciatures
Vuit de cada deu excedències demanades per a cures corresponen al sexe femení
Augmenten els homes que sol·liciten aquesta baixa, però només són el 16%
Una ‘marea lila’ va recórrer ahir a la tarda el centre de Lleida, des de la plaça Ricard Viñes fins a Sant Joan. - AMADO FORROLLA
Les xifres del ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social indiquen que les excedències laborals per a la cura familiar continuen sent coses de dones. Segons les últimes dades disponibles, de gener a setembre del 2023, més de vuit de cada deu permisos que es van sol·licitar a les comarques lleidatanes van ser de dones, amb 219 excedències d’un total de 260. Tanmateix, les xifres també indiquen que cada vegada hi ha més homes que sol·liciten aquesta baixa laboral per cuidar fills o familiars. En els nou primers mesos de l’any passat, 41 homes van demanar una excedència a la província de Lleida, deu més que en el mateix període del 2022.
Si es compara amb abans de la crisi sanitària de la covid, aquestes peticions han augmentat un 46%. Així mateix, entre gener i setembre del 2023 el ministeri va tramitar un total de 3.632 processos per naixement i cura de menors a Lleida, un 1,46% menys respecte al mateix període del 2022.
En declaracions ahir a TV3, la doctora en Sociologia i professora d’Investigació del CSIC María Ángeles Durán va assenyalar que ha estimat que el temps que les dones dediquen a cuidar és l’equivalent a cursar cinc llicenciatures. Són una o dos hores diàries, però durant tota la vida. Així mateix, segons dades de la doctora Durán, el treball no remunerat de les llars equival a un 30% més que tot el treball remunerat que es fa al mercat laboral. En aquest sentit, afegeix que implica a l’equivalent de milions de llocs d’ocupació. “S’assumeix com a normal, però és una espècie d’expropiació social del seu temps de vida. Es necessita un canvi cultural i un esforç col·lectiu”, va reivindicar.
En el conjunt de l’Estat, més del 90% de les prop de 60.000 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars registrades a finals de 2023 les van demanar dones. Segons va publicar l’ACN, l’ús d’aquest dret laboral va créixer un 26% respecte a l’any anterior, però els pares que l’exerceixen no arriben al 10%. El camí cap a la paritat en l’àmbit laboral es desdibuixa quan hi intervenen les cures familiars.
Pel que fa al personal de la Generalitat, segons dades de Presidència, de les 13.742 reduccions de jornada per cura de fills gaudides el 2023, un total de 12.507 van ser demanades per dones (el 91%) i la resta, un 9%, per homes.
