L’OCU alerta que la presència de mercuri en el peix és un risc real

El mercuri que contamina l’aigua va a parar al peix i marisc que acaba a les nostres taules, alerta l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). "Sabem que els peixos grans i predadors, com el peix espasa i la tonyina roja, acumulen més mercuri que els més petits: per prevenir riscos el millor és variar de tipus de peix i deixar les espècies més contaminades només per de tant en tant", aconsella l’OCU.

L’Agència de Seguretat Alimentària (AESAN) també ha alertat en diferents ocasions de la presència en diferents peixos de mercuri, un metall pesant que pot ser molt tòxic. Les recomanacions de consum d’AESAN són restrictives amb algunes espècies de peix i, en particular, per als grups de població més vulnerables: dones embarassades i nens.

D’altra banda, RASFF, el Sistema d’Alertes Europees de Seguretat Alimentària, ha notificat a les autoritats espanyoles la presència de nivells de mercuri superiors al límit legal permès en unes rodanxes de peix espasa congelat, procedents del nostre país, perquè es procedeixi a la seua destrucció i no arribin al mercat.

Quins peixos tenen més mercuri?

L’OCU ha elaborat un estudi mesurant la quantitat de mercuri present en els peixos i mariscos més consumits en el que ha analitzat més de 100 productes majoritàriament frescos, però també comptem amb productes congelats i en llauna. Dels resultats, es conclou que la majoria dels productes analitzats presenten nivells baixos de mercuri: entre ells, destaquem els mol·luscos bivalves com musclos i cloïsses, els cefalòpodes com pops i calamars, els crustacis com llagostins i espècies de peix com salmó i llenguado.

No obstant, la concentració és alta en la tonyina roja, el peix espasa i els taurons tintorera i marraix, tots ells peixos predadors, de gran mida i longeus. Així mateix, cal destacar que el nivell mitjà de mercuri és menor als productes d’aqüicultura que en els de pesca.

Peixos amb contingut baix en mercuri: Bacallà, anxova/seitó areng, bacallà, maire, escopinya, verat, calamar, gambeta, cranc,  carboner/fogoner, carpa, calamarsó, cloïssa, xoco/sípia, escamarlà, tellerina, daurada, espasí, gamba, sorell, llagosta, llagostí, llenguado europeu, limanda, llobarro, musclo, lluç/llucet, navalla, palaia, pota, pop, minúcia, salmó, sardina i truita. 

Peixos amb contingut elevat de mercuri: peix espasa/emperador, tonyina roja (Thunnus thynnus), tauró, mussola, userdes, pintarroja, tintorera i lluç de riu.

Quant peix podem consumir sense risc

AESAN, en les seues recomanacions, estableix diferències segons el grup de població, sent més restrictiva amb el consum per part de col·lectius més vulnerables: dones embarassades o en període de lactància i nens petits.

En general, convé escollir preferiblement peixos menys proclius a la contaminació amb mercuri, especialment peixos de talla petita, no predadors. Els peixos grans que es mengen els nois (predadors) i que viuen més anys són els que acumulen més quantitat de mercuri.

Els adults sans no haurien d’abusar dels peixos predadors, com la tonyina roja, el peix espasa, l’emperador o alguns taurons com la tintorera o el marraix, que poden contenir alts nivells del perillós metilmercuri. És important alternar aquests peixos amb altres de menys contaminats: orada, sardines, llenguado, truita, salmó...

La població més sensible, els nens menors de 10 anys i les dones que desitgin quedar-se embarassades, ja ho estiguin o es trobin en període de lactància no haurien de menjar peixos grans, com el peix espasa, les diferents espècies de tauró o la tonyina roja.

Els nens grans de 10 anys i adolescents es recomana un màxim de 120 grams al mes de peixos que puguin contenir una alta concentració de mercuri.