Historiadors critiquen la llei de memòria catalana

Un quarantena d’historiadors i activistes culturals, entre ells lleidatans, ha enviat un manifest a les conselleres de Justícia, Gemma Ubasart, i de Cultura, Natàlia Garriga, per mostrar la seua preocupació perquè consideren que el projecte de llei de Memòria Democràtica de Catalunya, ara en tràmit al Parlament, posa “obstacles injustificats” a la investigació.

Entre altres aspectes, critiquen que es posen traves per identificar els responsables de violacions de drets durant la Guerra Civil i el franquisme. Els historiadors assenyalen que s’utilitzen conceptes genèrics com la protecció de dades, el dret a l’oblit o a la intimitat de manera “absolutament deslligada” del context i l’entorn en el qual s’ha de fer la investigació. Els signants del manifest recorden que diferents òrgans de drets humans com Nacions Unides han proclamat reiteradament que és essencial el dret a la veritat com a mitjà per a posar fi a la impunitat de les violacions greus sobre drets humans comeses en règims autoritaris. Una necessitat que, afegeixen, inclou el dret a identificar els responsables i les circumstàncies, com l’obligació dels estats a conservar els arxius que són prova d’aquestes violacions individuals i col·lectives. Per això, veuen contradictori que el projecte de llei reclami el dret a la veritat, justícia i reparació mentre “imposa una interpretació restrictiva del dret d’accés a la documentació i a la investigació”. Entre els signants es troben els lleidatans Antonieta Jarne, Pau Juvillà, Jordi Oliva, Antoni Gelonch o Noemí Riudor, així com altres historiadors catalans, com ara Agustí Alcoverro, Joaquim Aloy, Josep Cruanyes o Josep Lluís Carod-Rovira.