Un refugi contra l'abús infantil

Els consellers de Drets Socials, Carles Campuzano, i de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, van inaugurar ahir la Barnahus de Lleida, un centre que atén nens i adolescents víctimes de violència sexual a les comarques de Ponent. És el segon que obre després del de la Seu d’Urgell, que engloba les comarques del Pirineu, i es tracta d’un espai provisional, a l’espera de la construcció del definitiu en uns terrenys cedits per la Paeria al carrer Sant Paulí de Nola, en el qual s’invertiran 1,2 milions i la posada en marxa del qual es preveu per al 2026. Segons assenyalen fonts de Drets Socials, la previsió és que el centre de Lleida atengui a l’any 173 casos de menors, i les seues famílies, que han patit abusos sexuals.

Des de les instal·lacions provisionals, situades al carrer Arquitecte Morera i Gatell de la capital del Segrià, Campuzano va afirmar que el nou centre “permetrà visibilitzar una realitat que serà dura”, com ja va passar a Tarragona, on la posada en marxa de la primera Barnahus de Catalunya el 2020 ha fet aflorar el triple de casos d’abusos a menors. El conseller va assenyalar, tanmateix, que “és una realitat que hem d’afrontar i treballar perquè algun dia puguem erradicar aquesta xacra”.Per la seua part, Ubasart va dir que els processos judicials per abusos són “dolorosos per a les víctimes” i que les Barnahus busquen “minimitzar” aquesta “experiència desagradable” i evitar que els menors hagin de repetir la seua declaració diverses vegades. La consellera va considerar que el fet que en el centre es faci una única entrevista forense “reforça la qualitat de la prova”, ja que redueix el risc de contaminar el testimoni de les víctimes, i va afegir que “facilitarà que es puguin provar les violències sexuals en seu judicial i serà una eina de lluita contra la impunitat”.

Drets Socials diu que ha pujat la despesa pública per a dependència

La conselleria de Drets Socials va assenyalar que la despesa pública en ajuts de dependència va pujar el 2022 a 1.775,35 milions d’euros, un 3,10% més. Així va respondre a l’informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, que denunciava que la mitjana de despesa pública per persona dependent a Catalunya va baixar respecte al 2009. Segons la conselleria, la xifra no té en compte altres despeses que s’hi haurien d’incloure, com projectes de l’àrea TIC, de gestió i inversió. Segons l’associació, el 2023 van morir 12.200 persones a Catalunya en llista d’espera.