El 20% de la població dorm amb els ulls oberts, segons un expert
Imatge d’arxiu d’una dona al llit?
El lagoftàlmies és la impossibilitat de tancar les parpelles per complet, per la qual cosa les persones solen dormir amb els ulls una mica oberts, alguna cosa que afecta fins un 20 per cent de la població i encara que no impedeix la conciliació del son, pot provocar irritació ocular, sensació d’un cos estrany a l’ull i visió borrosa en despertar, segons ha assenyalat el director del Instituto Universitario Fernández-Vega (IOFV), Jesús Merayo.
"Fins i tot pot causar diplopia. Un clar exemple és quan ens despertem i percebem una visió doble quan intentem veure l’hora al despertador o al mòbil", ha afegit l’especialista amb motiu del Día Mundial del Son, que se celebra aquest 15 de març.
En aquest sentit, Merayo ha explicat que les persones necessiten dormir amb els ulls tancats per evitar que entre llum i regular els cicles de son. A més, és un mecanisme de protecció perquè el globus ocular es mantingui protegit i hidratat. Una obertura petita de les parpelles pot causar ull sec i amb el pas del temps, aquesta sequedat ocular crònica pot provocar molèsties majors com a abrasió corneal, queratitis i úlceres a la còrnia.
L’expert també ha analitzat la síndrome d’apnees-hipopnees del son (XAS), que té una alta prevalença en la població general i consisteix en què la respiració s’atura i es reinicia moltes vegades durant el son.
Això pot estar relacionat amb pèrdues de visió, ja que impedeix l’arribada d’oxigen al cervell i pot provocar que no arribi nutrició a les estructures oculars.
"El XAS és un factor de risc per desenvolupar un glaucoma de baixa tensió o desenvolupar trombosis venoses, amb les repercussions visuals que té això. No només afecta al pol posterior de l’ull, sinó que pot agreujar problemes de superfície ocular, com l’ull sec", ha apuntat Merayo.
Els somnis són com una pel·lícula en color
La fase REM (Rapid Eye Movement) és un dels cinc cicles pels quals passa el cervell en dormir i constitueix un 25 per cent del son total. En aquesta fase es produeix la consolidació de la memòria. Els somnis s’originen durant aquesta fase i els estudis afirmen que són a color amb un estil cinematogràfic. Succeeix per primera vegada entre 70 i 90 minuts després d’adormir-se i duren aproximadament dos hores.
Els ulls es mouen a gran velocitat, encara que no envien informació visual. Tanmateix, les escorces associatives com les del lobel parietal inferior i de l’escorça occipitotemporal són actives i són capaces de processar imatges. Al contrari, l’escorça prefrontal, relacionada amb els processos mentals, està inhibida, la qual cosa explica la falta de lògica en alguns somnis.
La salut ocular i l’insomni
La falta de son no només repercuteix en l’estat físic i d’ànim. Altres símptomes com ulleres, inflamació i enrogiment de les parpelles, no només són preocupacions estètiques, sinó que també influeixen en la salut ocular.
"És recomanable dedicar al son prou temps perquè els nostres ulls també descansin i completin el seu cicle de regeneració. Pensem que els nostres músculs estan en moviment constantment i requereixen prendre un descans al final del dia, així mateix els nostres ulls també necessiten descansar de les pantalles i els altres estímuls visuals", ha comentat Merayo.
Les persones amb insomni que solen utilitzar les pantalles durant les nits, poden presentar fatiga visual, que al seu torn produeix sequedat ocular, visió borrosa, irritació i fins mals de cap. No és una condició greu i sol desaparèixer quan la vista descansa. A més, la falta de son també pot afectar al sistema nerviós, en concret, els músculs que controlen els moviments als ulls causant tics o moviments involuntaris de la parpella de manera temporal.
