Un informe de l’ONU alerta d’un fort creixement de les escombraries electròniques al món
Un home transporta cables sobre el seu cap a l’abocador d’Agbogbloshie, un barri d’Accra, capital de Ghana, considerat l’abocador d’escombraries electròniques més gran del continent Africà.
Un informe de l’Institut d’Estudis de l’ONU amb seu a Bonn (oest d’Alemanya) adverteix d’un fort creixement de la generació d’escombraries electròniques a tot el món amb greus implicacions per al sud global.
Segons l’informe, el 2019 es van produir 53.600 milions de tones d’escombraries electròniques -7,3 quilograms per càpita- i, si no hi ha un canvi en les pràctiques, la xifra pujaria el 2030 a 74.700 milions de tones i el 2050 a 110.000 milions de tones.
Diversos estudis, diu l’informe, han vingut advertint del problema des de començaments de segles i hi ha pel·lícules documentals que mostren com en el reciclatge primitiu d’algunes parts valuoses -els metalls dels cables, per exemple- s’alliberen substàncies tòxiques que perjudiquen el medi ambient.
Els experts calculen que el sud global s’està convertint en el cementiri de bona part de les escombraries electròniques que es produeixen a tot el món.
Les dades mostren que a prop del 80 per cent es les escombraries electròniques surten dels països on s’ha produït.
Tanmateix, és difícil tenir dades precises, ja que moltes vegades no es pot distingir entre el transport d’aparells electrònics que pot ser reparat i tornat a utilitzar i altres que no poden ser reparats i que es transporten d’un país a un altre per tal de fer el desballestament en un lloc amb lleis de protecció del medi ambient menys estrictes.
En tot cas només per a un 17 per cent de les escombraries electròniques que es produeixen està documentat el tractament que se li dona posteriorment. La resta dels casos es desconeix el tractament al que se sotmeten els residus i és d’esperar que no se’ls dona un tractament sostenible.
L’informe adverteix que hi ha països receptors d’escombraries electròniques a l’Àfrica, el sud-est asiàtic, Amèrica Central i Sud-amèrica que tenen quotes de reciclatge baixes i un alt nombre de treballadors informals.
Els països del nord i l’oest de l’Àfrica són els principals receptors d’exportacions no controlades d’escombraries electròniques provinents principalment d’Europa i en menor grau d’Àsia occidental.
