El dejuni intermitent dispara un 91% el risc de mort per malaltia cardiovascular

El dejuni intermitent consisteix a restringir l’alimentació diària a una finestra de 4 a 12 hores i no prendre res més la resta del dia. La majoria dels que segueixen aquest règim mengen en 8 hores i dejunen durant 16.

Ara, un estudi realitzat amb més de 20.000 adults ha revelat que les persones que limiten la seua alimentació a menys de 8 hores tenen un 91% més probabilitats de morir de malaltia cardiovascular en comparació amb les quals mengen entre 12 i 16 hores al dia.

Els resultats d’aquesta investigació preliminar han estat presentats aquest dilluns en les Sessions Científiques 2024 sobre Estil de Vida i Cardiometabolisme d’Epidemiologia i Prevenció de l’Associació Americana del Cor, una reunió anual que se celebra aquesta setmana a Chicago i en la qual es presentaran els últims estudis sobre salut, benestar i estil de vida.

"Restringir el temps diari de menjar a un període curt, com 8 hores al dia, s’ha popularitzat en els últims anys com una manera de perdre pes i millorar la salut del cor" però el cert és que "no es coneixen els efectes a llarg termini", adverteix Victor Wenze Zhong, autor principal de l’estudi i cap d’epidemiologia de l’Escola de Medicina de la Universidad Jiao Tong de Xangai, Xina.

Per esbrinar-ho, els autors van fer un estudi amb 20.000 adults, van revisar la informació sobre els patrons dietètics dels participants en les Enquestes Nacionals d’Examen de Salut i Nutrició (NHANES) anuals de 2003 a 2018 i els van comparar amb les dades sobre les persones mortes als Estats Units entre 2003 i 2019.

L’anàlisi va trobar que els que s’alimentaven en menys de 8 hores al dia tenien un 91% més de risc de mort per malaltia cardiovascular i també va observar un risc més elevat de mort cardiovascular en les persones que patien una malaltia cardíaca o càncer.

Entre les persones amb malalties cardiovasculars, una durada de l’alimentació inferior a 10 hores al dia es va associar amb un 66% més de risc de mort per malaltia cardíaca o ictus.

Al contrari, la restricció horària no va reduir el risc global de mort per cap causa, mentre que l’alimentació superior a 16 hores diàries es va associar a un menor risc de mortalitat en les persones amb càncer.

"Ens va sorprendre descobrir que els que seguien un horari d’alimentació restringit a 8 hores tenien més probabilitats de morir de malalties cardiovasculars", reconeix Zhong.

"Encara que aquest tipus de dieta ha estat popular a causa dels seus possibles beneficis a curt termini, la nostra investigació mostra clarament que, en comparació amb un horari de menjars típic de 12-16 hores al dia, una menor durada dels menjars no es va associar amb viure més temps", subratlla.

En vista d’aquests resultats, per a Zhong, "és essencial que els pacients, sobretot els que pateixen cardiopaties o càncer, siguin conscients de la relació entre un interval alimentari de 8 hores i un risc més elevat de mort cardiovascular" i que les recomanacions dietètiques tinguin en compte la salut de cada individu.

Detalls de l’estudi

En l’estudi van participar aproximadament 20.000 adults amb una edat mitjana de 49 anys (la meitat homes i l’altra meitat dones) als que se’ls va fer un seguiment d’entre 8 i 17 anys.

El 73,3% dels participants eren blancs, l’11% hispans, el 8% negres i el 6,9% d’una altra raça, inclosos mestissos.

"En general, aquest estudi suggereix que la restricció horària pot tenir beneficis a curt termini però efectes adversos a llarg termini", conclou Christopher D. Gardner, professor de Medicina a la Universitat de Stanford (Califòrnia).

No obstant, els autors reconeixen limitacions a l’estudi que en el futur s’haurien de completar amb informació addicional sobre la qualitat nutricional de les dietes dels diferents subconjunts de participants i més informació per comparar les dades demogràfiques i les característiques basals dels grups classificats en els diferents intervals de restricció alimentària.

A més, els autors adverteixen que en incloure informació dietètica autodeclarada, els participants de l’estudi poden haver comès errors o omissions provocats per la memòria.