Descobreixen una nova estratègia per facilitar la regeneració del múscul després d’una lesió

Les lesions musculars són freqüents en tota la població activa i, segons la gravetat, la recuperació de la funció muscular és bastant lenta i pot requerir cirurgia, medicació i rehabilitació, però ara un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha revelat una estratègia per millorar i accelerar la recuperació de lesions musculars que té una aplicació potencial al sector de l’esport i la salut en general.

Aquest és el primer treball que aporta evidències científiques sobre la recuperació més ràpida i efectiva de les lesions musculars a través de l’exposició intermitent a una baixa disponibilitat d’oxigen (hipòxia) en una cambra de baixa pressió baromètrica (hipobàrica) que simula les condicions de gran altura geogràfica.

El nou enfocament és important per a la recuperació d’esportistes -especialment en l’elit competitiva-, però també per pal·liar l’impacte socioeconòmic generat per les pèrdues de productivitat laboral que causen aquestes lesions en la població activa.

Des de fa temps, les cambres hipobàriques s’utilitzen per millorar la condició física en esports d’alt rendiment (alpinistes, escaladors, etc.) i en sectors professionals (mineria en altitud, observació astronòmica, control fronterer). En condicions d’hipòxia hipobàrica, el cos s’exposa a un ambient de baixa pressió atmosfèrica en el qual les cèl·lules capten menys oxigen i generen una resposta fisiològica. Els efectes beneficiosos que causa l’exposició a hipòxia intermitent al cos estan ben descrits, però encara s’exploren les seues potencials aplicacions en biomedicina.

L’estudi, dut a terme amb models animals i publicat a la revista 'Journal of Physiology', indica que qualsevol tipus de lesió muscular podria recuperar-se més ràpidament amb sessions d’exposició intermitent a hipòxia hipobàrica (altitud simulada), però probablement també les lesions mio-tendinoses podrien accelerar la recuperació, apunta el cap del Grup de Fisiologia Adaptativa: Hipòxia, Exercici i Salut de la UB, el catedràtic Ginés Viscor.

En els teixits, la hipòxia provoca una activació local de la via d’HIF (el factor induït per hipòxia), que és un sensor dels nivells d’oxigenació. "Quan la quantitat d’oxigen que arriba a les cèl·lules no és suficient, la proteïna HIF actua com a interruptor que activa una sèrie de canvis en rutes metabòliques per compensar aquest dèficit", explica la professora Garoa Santocildes.

Entre altres vies, la proteïna HIF activa la proliferació de més vasos capil·lars a través del factor de creixement endotelial (VEGF), un procés que aportaria a escala muscular més factors de creixement, substrats metabòlics i oxigen que afavoreixen el procés de regeneració muscular després de la lesió.

Tal com explica la professora Teresa Pagès, "en paral·lel, la proteïna HIF també potenciaria la síntesi de proteïnes concretes, l’activitat d’alguns enzims i l’eficiència dels mitocondris, que són els orgànuls cel·lulars, que subministren l’energia per a les funcions cel·lulars".

En l’abordatge de les lesions musculars, la visió clàssica de la teràpia RICE (en anglès, Rest, ice, compression and elevation) ha evolucionat cap a una visió més integral i activa, coneguda com PEACE (Protection, elevation, avoid NSADs, compression, education) i LOVE (Load management, optimism, vascularization, exercise).

"Tot això ha significat un gran canvi de paradigma en l’àmbit de la recuperació de les lesions musculars", detalla el professor Joan Ramon Torrella. "L’exposició a la hipòxia hipobàrica és totalment compatible amb aquest nou paradigma, i fins i tot podria contribuir a millorar els efectes de les teràpies emergents per accelerar la recuperació del múscul lesionat", afegeix.

La teràpia basada en l’exposició en baixes concentracions d’oxigen també podria ajudar a explorar nous tractaments de lesions fisiopatològiques. Així, seria important comprovar si la hipòxia pot contrarestar l’atròfia muscular típica de la sarcopènia -una malaltia caracteritzada per la pèrdua de massa i força musculars- mitjançant els processos implicats en la recuperació muscular (proliferació capil·lar, metabolisme oxidatiu més efectiu, etc.).

"Molt probablement, en aquests casos, la intervenció amb hipòxia hipobàrica milloraria si es combina amb activitats individualitzades d’exercici físic de força i resistència. Fins i tot es podria millorar la seua aplicació en la recuperació d’afectats per la síndrome de covid persistent", conclou l’equip.