Devoció sense bretxa de gènere

Les confraries escalfen motors des de fa dies per tenir-lo tot a punt de cara a la Setmana Santa, que arrancarà divendres vinent a les comarques lleidatanes amb la processó de la Mare de Déu dels Dolors de Bellpuig, i a Lleida ciutat, amb la processó de les Palmes amb el pas de la Somereta, el Diumenge de Rams. Tot i que el tema de la igualtat continua sent debat en altres zones de l’Estat, a Lleida la presència de la dona en els diferents passos fa anys que ha deixat de ser una cosa inusual i cada vegada hi tenen més cabuda.

Un exemple d’això és el pas de la Somereta, de la Confraria de la Sagrada Família i Sant Cristòfol. El seu president, Francisco Seijo, assegura a SEGRE que des del primer dia han comptat amb dones en el pas com a portants. “Vam sortir el 2003 i, almenys, ja hi havia una dona que portava el tron a coll i ara mateix ja passem de la dotzena. Hi ha una bona representació i de totes les edats, sent les més joves d’uns 22 anys”, destaca. Segons Seijo, a Lleida “mai no s’ha evitat la participació de la dona en la Setmana Santa i a totes les confraries hi ha dones. Sí que és cert que en els últims anys hi ha hagut més interès, sobretot de gent més jove”. 

En total, el dia de la processó surten 62 persones sota del tron de la Somereta i enguany s’estrena un jove de 18 anys que complirà el seu somni de ser portant des que en tenia 10 a l’arribar a la majoria d’edat. “No hi ha cap requisit especial, és fins que el cos t’ho permeti”, assegura Seijo, que també reivindica la resta de persones que participen en la processó. “La gent es queda amb el portant, és el que més crida l’atenció, però la processó és de tothom”, assenyala. Aquest esdeveniment religiós compta amb entre 25 i 30 persones que participen en les files i, a més, té entre 15 i 17 nens i nenes. “Estem contents de poder dir que tenim un bon planter. Esperem amb impaciència la processó”, destaca.

Marta Gallart, de 36 anys, és una de les portants del pas de la Somereta. Va començar com a confrare i no va tardar a portar el tron. “Vam entrar el 2015 amb el meu marit i ara també en formen part el meu pare i el seu cunyat, i el meu oncle, a més de les meues filles”, explica a aquest diari. Té clar que l’experiència s’ho val. “L’emoció es viu de forma diferent perquè quan vas en files veus l’esforç dels teus companys portants i, quan ho ets tu, veus l’alegria dels que van en fila”, relata. Una emoció que transmet a les seues filles. “La petita, que té 7 anys, ja vol ser-ho”, ressalta. Sobre si és dur ser portant, replica que “càrrega que plau no pesa. Et prens un ibuprofèn i llestos”.