La primavera de 2024 comença aquest dimecres i durarà aproximadament 92 dies i 18 hores
En meteorologia, la temporada de primavera de la Terra per a l’hemisferi nord i la temporada de tardor per a l’hemisferi sud van començar l’1 de març.
No obstant, l’equinocci de març porta les estacions astronòmiques de primavera i tardor, respectivament, per als dos hemisferis del nostre planeta. Això succeirà aquest any el dimecres 20 de març a les 03.06 UTC, segons càlculs del Observatorio Astronómico Nacional. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i acabarà el 20 de juny amb el començament de l’estiu.
L’inici de la primavera en l’hemisferi nord està definit per l’instant en què la Terra passa pel punt de la seua òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al nord. El dia en què això passa la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. A aquesta circumstància se l'anomena també equinocci de primavera.
En el moment en què la primavera comença a l’hemisferi nord, a l’hemisferi sud comença la tardor.
Durant la primavera de 2024 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna. L’eclipsi de Lluna succeirà el 25 de març, serà de tipus penombral, i podrà veure’s a Amèrica. L’eclipsi de Sol succeirà el 8 d’abril, serà de tipus total, i es veurà a Amèrica del Nord i Amèrica Central. A Espanya, l’eclipsi de Sol serà visible com parcial a les Illes Canàries més occidentals i l’extrem nord-oest de la península, però amb magnituds molt baixes.
Altres fenòmens d’interès astronòmic durant la primavera de 2024 són les pluges de meteors dels lírids, el màxim de les quals s’espera cap al 22 d’abril, i els aquàrdis, amb màxim cap al 5 de maig. Les llunes plenes de l’estació tindran lloc el 25 de març, el 24 d’abril i el 23 de maig.
Al llarg del segle XXI, l’inici de la primavera pot produir-se, a tot estirar, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003. Les variacions d’un any a l’altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de traspàs, d’altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.