Les persones no religioses són majoria per primer cop a Catalunya, el 51,3% segons un informe
A tot l'Estat s'assoleix una xifra històrica i els no-creients ja són quatre de cada deu
Imatge d'arxiu d'una missa a l'església de Sant Llorenç de Lleida.
Les persones amb opcions de consciència no religiosa -atees, agnòstiques o no-creients- són majoria per primer cop a Catalunya. En concret, ho és el 51,3% de la població catalana, segons un informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia sobre la laïcitat elaborat a partir de dades obtingudes de diverses fonts, com ara baròmetres del CIS. El País Basc és l'altra comunitat de l'Estat on també és majoria (51%). A tot l'Estat, el percentatge de persones no religioses és el 41,5% i se supera per primer cop el llindar del 40%. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica. Destaca també que en la darrera edició de l'anàlisi de la fundació la franja de 35 a 44 anys supera per primera vegada el 50% de no religiosos.
Del total de població espanyola, el 54,2% és catòlic, el 15,9% ateu, el 13% agnòstic, el 12,7% indiferent o no-creient, el 2,8% creient d'una religió diferent de la catòlica i l'1,5% no ho especifica.
Catalunya i País Basc, majories no religioses
Per primera vegada, a Catalunya (51,3%) i al País Basc (51%) són majoria les persones amb opcions de consciència no religiosa. Amb més d'un 45% de població, les Illes Balears i la Comunitat de Madrid, són les altres dues comunitats autònomes amb major percentatge de persones no religioses. Per altra banda, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla tenen més d'un 70% de persones religioses, seguits de les comunitats autònomes d'Extremadura (68,3%) i Castella -la Manxa (66,9%).
Els joves, menys religiosos
L'any 1980 la població que es considerava no religiosa era molt menor: només el 8,5%. Des d'aleshores, la proporció de persones no-creients s'ha incrementat fins a la xifra actual del 41,5%. Entre les opcions no religioses, destaca l'increment de persones agnòstiques en 1,2 punts percentuals. Per altra banda, la reducció més gran és en la població catòlica, que cau 2 punts percentuals en relació a l'any anterior. Finalment, la població creient d'altres religions ha crescut durant el darrer any, significant un 2,8% de la població espanyola.
Els percentatges varies segons les franges d'edat. El 59,9% de les persones entre 18 i 34 anys es declara no religiosa. Aquesta posició també la manifesten, per primera vegada, més del 50% de les persones d'entre 35 i 44 anys. En les franges de població de més edat, en canvi, la proporció de persones religioses encara és majoria, destacant la franja de 75 anys o més, on pràcticament 8 de cada 10 persones són religioses.
Les persones de classe baixa, les més creients
Un altre factor en el qual es fixa l'anàlisi de la fundació és la classe amb la qual s'identifiquen les persones. Segons això, són majoritàriament no-creients, sis de cada deu, les persones que s'identifiquen subjectivament com a classe treballadora. A les classes mitja i mitja-alta, hi ha més persones que es declaren religioses que no religioses. Amb tot, l'índex més alt de persones creients és entre els que s'identifiquen de classe baixa, en més d'un 61% dels casos.
Religió i educació
Altres dades que recull l'informe tenen a veure amb el vincle entre religió i educació. Al curs 2020-2021, Espanya hi havia 2.548 centres educatius catòlics, dels quals el 94,6% són centres concertats. Respecte del total de centres educatius del conjunt de l'Estat espanyol, els centres catòlics representen el 9%. A Catalunya, els centres catòlics concertats en relació al total de centres educatius és el 8,4%. Les comunitats autònomes amb una presència més gran de centres catòlics són Cantàbria (15,9%), La Rioja (15,3%) i les Illes Balears (14,7%). Les regions amb menor proporció són Canàries (4,1%), Extremadura (5,8%) i Múrcia (6,2%).
D'altra banda, el País Basc, Catalunya i les Illes Balears són les úniques tres comunitats autònomes on hi ha un major nombre d'alumnes que cursen activitats alternatives a la religió, tant a l'ESO com a la primària, sent 6 de cada 10 alumnes en els casos català i basc. En canvi, Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó i, Castella-la Manxa, són les regions amb menor percentatge d'alumnes que no cursa l'assignatura de religió.
A tot l'estat espanyol l'alumnat que cursa activitats alternatives a l'assignatura de religió s'eleva fins al 40,7% en el cas de primària i en el 44,7% a l'ESO. Més de la meitat de l'alumnat de primària i ESO dels centres públics fa activitats alternatives, en els centres privats no concertats és només un terç, mentre que en els centres privats concertats només 1 de cada 10 alumnes. Durant el batxillerat, pràcticament 7 de cada 10 alumnes dels centres públics i gairebé la meitat d'alumnat de centres privats escull no cursar l'assignatura de la religió.
Més naixements fora del matrimoni
El 2022 és el primer any on hi ha un major percentatge de naixements fora del matrimoni, sent aquesta xifra del 50,1% a l'Estat. L'any 1990 representava només 1 de cada 10 naixements, i aquesta proporció no ha parat d'augmentar fins al 50,1% actual.
Per acabar, l'anàlisi es fixa també en el percentatge de matrimonis civils i els religiosos. Catalunya, seguida del País Basc i les Illes Balears, són les regions amb major nombre d'enllaços civils. Aquests suposen 9 de cada 10 matrimonis. Les comunitats autònomes amb més matrimonis confessionals són Extremadura, Andalusia i Castella -la Manxa.
