50 anys de vi social a Vallbona

La cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges és un gran exemple de solidaritat. Després de mig segle, ha aconseguit convertir-se en un projecte social referent i totalment arrelat al territori que fomenta la promoció i la integració de persones amb discapacitat i/o risc d’exclusió social a partir del cultiu de vinyes i oliveres i la posterior producció i elaboració de vins i olis ecològics.

Els inicis de la cooperativa de L’Olivera, que aquest 2024 compleix 50 anys, es remunten al 1974, quan un grup de persones, amb el pare escolapi Josep Maria Segura al capdavant, es van instal·lar al poble de Vallbona de les Monges amb la idea de crear una comunitat de vida i treball que, d’una banda, integrés persones vulnerables i, de l’altra, plantejar una sortida econòmica productiva a partir dels valors de la zona. Carles de Ahumada, director de L’Olivera i vinculat al projecte des dels inicis, recorda que “des de bon principi van tenir clar que havien d’organitzar-se en cooperativa, com un grup de treball en el qual tots som iguals (tots tenim capacitats i tots tenim discapacitats) i treballem en comú per a una mateixa finalitat”. De Ahumada destaca, en aquest sentit, que “L’Olivera va anar més enllà ja que, a part de compartir treball, la idea era crear una comunitat per viure també junts i fer-ho des de la Catalunya abandonada o pobra per donar resposta a la problemàtica del món rural, de manera que podem dir que van ser uns avançats al seu temps”.Després d’algunes prova-error, al cap d’uns anys van decidir centrar-se en el cultiu de vinyes i oliveres, que s’adapten molt bé a la zona de Vallbona. Llavors es van adonar que, perquè fos rendible, havien de tancar el cercle i van començar a elaborar vi (el primer va sortir al cap de 15 anys de la seua arribada a Vallbona) i posteriorment oli.L’Olivera elabora tant vi blanc com negre, encara que destaca el blanc perquè a Vallbona han pesat sempre aquestes varietats. Des de la cooperativa treballen bàsicament amb macabeu (que els dona identitat), parellada i garnatxa, i en negre, la garnatxa és la predominant. Els últims anys també han centrat bona part dels seus esforços a recuperar varietats tradicionals, algunes de ja desconegudes. Actualment conreen una vintena d’hectàrees de vinyes i sengles d’oliveres a Vallbona.

L’Olivera aplica criteris d’agricultura ecològica i manté el treball manual en la mesura possible

Des del 2010, L’Olivera s’ha expandit fora de l’Urgell i és també a Can Calopa, una masia del Parc Natural de Collserola, on recuperen la vinya i elaboren l’únic vi de la ciutat de Barcelona.A diferència d’altres entitats del territori, De Ahumada afirma que “L’Olivera és més un projecte de treball i de vida que un de prestació de serveis”.

L’Olivera produeix 180.000 botelles de vi a l’any d’unes 20 referències

Actualment la cooperativa L’Olivera té una producció de 180.000 botelles de vi anuals distribuïdes en una vintena de referències, així com oli de tres tipus. Encara que el seu principal mercat és Catalunya, també exporten gairebé un 10% de la seua producció. Com a curiositat, a la primera campanya de 1989 van fer 14.000 botelles, de les quals van aconseguir vendre’n 11.000 “a un preu desorbitat, crec recordar que eren unes 250 o 300 pessetes, però era la novetat, ens va alegrar moltíssim quan vam vendre la primera caixa”, apunta De Ahumada. L’Olivera és considerada “la primera indústria local”, dona feina a unes 90 persones i una vintena més ja grans continuen vivint a la seua masia residència de Vallbona, és a dir, depenen de la cooperativa unes 110 persones, de les quals mig centenar són persones vulnerables. Entre els reptes per al futur, De Ahumada destaca que treballen per reforçar el dret de les persones a viure de forma autònoma a la seua comunitat. Per aconseguir-ho tenen dos cases a Vallbona i cinc pisos a Molins de Rei.