Un escalfament de més de 2 graus faria inviables el 90% de les zones vinícoles d’Espanya

Un augment de més de 2 graus centígrads en la temperatura global del planeta a causa del canvi climàtic faria inviables el 90 % de les regions vinícoles costaneres i de terres baixes d’Espanya, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia a causa de les sequeres excessives i onades de calor més freqüents.

Així ho posa de manifest un estudi, publicat aquest dimarts a la revista Reviews Earth & Environment, que assenyala que l’augment de les temperatures experimentat fins ara ja ha desplaçat la maduració del raïm a l’època més càlida de l’estiu.

"A la majoria de les regions vitivinícoles del món, la verema s’ha avançat entre dos i tres setmanes en els últims anys, i això està canviant el rendiment del raïm, la seua composició en la verema i la qualitat final del vi", subratllen.

Els investigadors, d’universitats franceses i italianes, segmenten cada continent i les seues zones vitivinícoles en grans regions definides per condicions climàtiques específiques, i en cada una es fixen en les conseqüències dels canvis de temperatura, precipitació, humitat, radiació i CO2 en la producció de vi.

Perdedors i guanyadors

Les conclusions posen de manifest un risc substancial de no adaptació als impactes del canvi climàtic d’entre un 49% i el 70% a les regions vitivinícoles actualment existents, que varia en funció del grau d’escalfament que arribi a assolir el planeta (actualment estem a punt d'arribar a un augment d’1,5 graus de mitjana respecte a l’era preindustrial).

L’impacte serà més gran a les regions que ja tenen un clima càlid i sec, com és el cas del 90% de les regions vinícoles costaneres i de terres baixes d’Espanya, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia.

Al contrari, entre l’11% i el 25% de les regions vinícoles existents podrien experimentar un augment de la producció amb l’augment de les temperatures, com és el cas del Nord de França, Tasmània (Austràlia) o l’estat de Washington, a la costa oest dels EUA.

Alhora, podrien sorgir noves zones aptes en latituds més elevades, com el sud del Regne Unit, encara que els investigadors incideixen en què el grau d’aquests canvis en la idoneïtat dependrà del nivell d’augment de la temperatura.

Estratègies d’adaptació

Els autors incideixen que l’augment global de la temperatura implicarà noves plagues i malalties per a la vinya , i una creixent onada de fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, pluges torrencials i, possiblement, granís.

Davant d’això proposen estratègies d’adaptació que van des del maneig de la vinya fins l’ús de determinades espècies de llevat, durant la fermentació del most, que poden ajudar a pal·liar els baixos nivells d’acidesa i a reduir en certa mesura el grau alcohòlic cada vegada més elevat dels vins.

"Els productors actuals poden adaptar-se a un cert nivell d’escalfament canviant el material vegetal per altres varietats i empelts més resistents a les sequeres, recorrent a reg suplementari, quan existeixin recursos d’aigua dolça que ho permetin, o utilitzant tècniques de cultiu que retardin la maduresa del raïm", apunten.

Però els investigadors adverteixen que aquestes mesures no serviran perquè la vinya continuï sent econòmicament viable a totes les zones on ho és ara, i destaquen que la millor manera que això no passi és mitigar el canvi climàtic i evitar un augment de la temperatura global superior a l’actual.

"Cal buscar altres varietats que s’adaptin millor a les noves condicions climàtiques i, si no les trobem entre les que ja existeixen, desenvolupar programes de millora genètica", assenyala Adrián Martínez Cutillas, exdirector del Instituto Murciano de Investigación y Desarrollo Agrario y Medioambiental (Imida), en una reacció recollida a la plataforma Science Media Centre Espanya.