El risc de pobresa entre la població treballadora a Catalunya

El risc de pobresa entre la població treballadora a Catalunya ha estat objecte d’atenció per part del Govern, que ha presentat el Pla Pilot de la Renta Básica Universal (RBU) com una resposta innovadora a un sistema de benestar considerat insuficient per reduir la pobresa. Sergi Raventós, cap de l’Oficina d’aquest projecte, va destacar en la presentació del mateix a Lleida davant d’entitats de l’àmbit econòmic, social, del tercer sector i representants locals de les comarques de Ponent, que la RBU és una eina inclosa a l’Agenda Rural de Catalunya per dinamitzar l’activitat econòmica i promoure l’arrelada població en àrees rurals.

Raventós va assenyalar que la feina assalariada no sempre protegeix de la pobresa. A Catalunya, el 2022, l’11% de la població treballadora es trobava en risc de pobresa. Malgrat els programes de rendes mínimes, l’actual sistema de protecció social ha demostrat ser poc eficaç per evitar la precarietat en les condicions de vida.

Per la seua part, Montse Bergés, delegada del Govern a Lleida, va esmentar que la pobresa es cronifica i intensifica al voltant del 20% després de les transferències, amb especial incidència en la població estrangera, persones amb baix nivell educatiu i llars amb menors.

La RBU és una assignació monetària atorgada de manera individual, periòdica, universal i incondicional, amb l’objectiu de garantir el dret a l’existència, promoure la llibertat real de les persones per decidir sobre les seues vides i redistribuir la riquesa per revertir la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social.

El pla pilot d’aplicació de la RBU preveu que durant dos anys els participants rebin un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys, lliures d’impostos. Unes 5.000 persones rebrien aquesta renda bàsica universal: 2.500 serien seleccionades aleatòriament entre totes les llars de Catalunya i les altres 2.500 correspondrien a la població de dos municipis específics. El finançament de la RBU contempla el manteniment dels serveis públics de l’estat del benestar, la reforma de l’IRPF (amb un tipus nominal únic del 44%) i un impost a les grans fortunes.

Malgrat l’aprovació d’una esmena que va suprimir la base jurídica del Pla Pilot, el Govern continua apostant per la RBU com una mesura clau de transformació social i ha encarregat a l’Oficina continuar amb les tasques de difusió i comunicació de la proposta de la renda bàsica i del Pla Pilot, que estaria a punt per a una nova oportunitat política.