Mor als 85 anys Richard Serra, el mestre de les monumentals escultures d’acer

L’escultor minimalista nord-americà Richard Serra, mundialment famós per treballar amb peces d’acer monumentals, va morir aquest dimarts als 85 anys. L’artista va morir a la seua casa de Long Island, a Nova York, per una pneumònia, segons va informar el seu advocat, John Silberman, al diari The New York Times.

Nascut a San Francisco (Califòrnia) el 1938, de pare mallorquí i mare ucraïnesa, Serra és considerat un dels escultors més importants de l’avantguarda del segle XX. La seua obra està representada als més importants museus i col·leccions del món, entre ells el Guggenheim de Bilbao.

Conegut per les grans dimensions del seu treball en acer i per integrar la seua obra amb l’arquitectura o l’entorn natural, l’artista va obtenir el Premi Príncep d’Astúries el 2010.

El seu art proposa la participació activa de l’espectador mentre formula una relació entre escultura i espai a través de les sensacions transmeses per la matèria, el volum, la massa i el pes.

L’escultor nord-americà va revolucionar el món de l’escultura amb les seues monumentals peces d’estil minimalista que li van convertir en un dels artistes fonamentals del segle XX i li va guanyar el sobrenom del 'poeta de l’acer'.

Serra va nàixer a San Francisco el 2 de novembre de 1938. El seu pare treballava en les drassanes de la ciutat i un dels seus primers records d’infància va ser la fascinació que li va generar veure com les grues movien les plaques d’acer d’un lloc a l’altre.

Unes plaques molt similars i de grans dimensions són les que va utilitzar al llarg de la seua carrera per fer gegantines estructures que se sostenien per si mateixes i es podien transitar. Serra va arribar a l’escultura després de provar altres disciplines artístiques com la pintura. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia, on es va graduar en Ciències i en Literatura Anglesa el 1961 i en Art per la Universitat de Yale el 1964.

També va estudiar amb una beca a les universitats de París i Florència. En aquells anys viatjaria per Espanya, Turquia, Atenes i el Nord de l’Àfrica en una sèrie de viatges que marcarien la seua trajectòria artística.

Va ser a Madrid, al Museu del Prado, davant de 'Les Meninas' de Velázquez, quan es va adonar que no podia ser pintor. "Vaig pensar que no hi havia possibilitat d’atansar-m'hi. Cézanne no m’havia detingut, De Kooning i Pollock no m’havien detingut, però Velázquez semblava algú més important contra qui lluitar", li va dir a un amic. Després d’aquella epifania, durant una estada a Roma, va fer la seua primera exposició individual amb escultures titulada "Animal Habitat", a la galeria La Salita.

El 1966, instal·lat a Nova York, va contactar amb artistes de la New York School i va conèixer l’influent galerista Leo Catelli, que li va facilitar exposar en museus i galeries de la ciutat. Els seus primers treballs consistien en muntatges amb neó i cautxú. A la seua obra "Cinturones" (1966-1967), ubicada al Museu Guggenheim de Nova York, la resplendor dels tubs de neó contrasta amb cinturons de cuir vulcanitzat.

Entre 1968 i 1969 va crear prop de 100 escultures en plom, entre les quals destaca "Splashing", que llança plom fos contra una paret i el terra perquè el metall s’estavellés abans de solidificar-se.

El 1981 va crear una de les seues escultures més espectaculars i controvertides, titulada "Arc inclinat", que es va ubicar a la plaça de Nova York i que consistia en una planxa d’acer enorme -3,5 metres d’alt- lleugerament inclinada i amb 36 metres de longitud. L’escultura va rebre nombroses crítiques i finalment va ser retirada.

Després va realitzar "Clara-Clara" (1983) per a la Plaça de la Concòrdia de París i "Afangar" (1990), que va instal·lar a Videy Island, Islàndia.

El Museu Guggenheim de Bilbao va exhibir el 1999 una exposició monogràfica de la seua obra, que és molt apreciada a Espanya. Aquí ha quedat exposada de manera permanent "La Serpiente", una escultura formada per tres xapes corbades d’acer, de 170 tones de pes.

Per a aquest mateix museu, entre 2004 i 2005, va crear un dels conjunts escultòrics monumentals més importants i nous: "La materia del tiempo", set peces de gran mida amb figures el·líptiques i espirals ondulades en acer de fins a 4 metres d’altura.

Altres espais que acullen la seua monumental obra a Espanya són el Macba a Barcelona, el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museo Museo Helga d’Alvear i el Palau Miramar de Sant Sebastià.

El 1986, Serra va concebre l’obra "Equal Parallel/Guernica-Bengasi" específicament per al Museu Reina Sofía de Madrid.

La peça es troba desapareguda des de 2005, malgrat estar formada per dos grans blocs d’acer verticals de 38 tones de pes. L’obra es va comprar el 1987, va ser exposada el 1990 i després emmagatzemada. El 2005 quan l’anaven a incloure a la seua col·lecció permanent no la van trobar. Serra va fer una còpia el 2009 i va quedar exposada de forma permanent a l’antiga biblioteca del museu.

L’artista va ser guardonat amb l’Ordre de les Arts i les Lletres d’Espanya el 2009, va rebre el Príncep d’Astúries el 2010 i va ser investit doctor "honoris causa" per la Universitat Pública de Navarra (2009).

En aquell acte va dir ser un gran admirador de l’artista basc Jorge Oteiza, al que va qualificar com la seua "ànima bessona" per "la intensa solitud que manifesta" el seu treball i que "connecta amb un caràcter existencial remot" que reconeix en si mateix. També posseeix l’Anell de l’Emperador de la ciutat alemanya de Goslar i el prestigiós Praemium Imperiale de Escultura.