Proposen que les persones sense llar es puguin visitar a qualsevol CAP
Els estris d'una persona sense llar al Centre HIstòric de Lleida.
No tenir casa afecta de manera directa la salut de les persones i en redueix l’esperança de vida. Ho constata el document que el grup de treball #SalutSenseLlar, promogut pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), ha presentat per millorar l’atenció sanitària a les persones sense llar. Entre les propostes, crear el concepte de ‘CAP zero’ perquè puguin ser visitades a qualsevol centre o instaurar el ‘Codi sensellar’ per prioritzar-ne l’atenció sanitària i la valoració social en els ingressos, les urgències o les consultes. També plantegen formar els professionals “per trencar estigmes i prejudicis” o que els metges facin domicilis al carrer. Es calcula que prop de 1.400 persones viuen al carrer a Barcelona i unes 5.500 a Catalunya.
Les persones que dormen al carrer viuen menys anys que la població general i tenen una elevada morbiditat; així, pateixen més malalties cròniques, com cardiovasculars, respiratòries o diabetis; mentals, addiccions o infeccions.
Per millorar l’atenció que reben, el grup de treball #SalutSenseLlar ha presentat aquest dimecres a la seu del COMB una sèrie de propostes, que defensen que són “factibles”. El grup, format per una quarantena de professionals sanitaris i de l’àmbit social, assegura que es pot millorar l’atenció a les persones sense llar amb una major coordinació dels recursos disponibles.
‘CAP zero’ sense renunciar a la longitudinalitat
Entre les mesures plantejades, hi ha la creació d’un ‘CAP zero’ a tot el territori per evitar barreres i afavorir l’accessibilitat de les persones sense llar als centres de salut. Es tracta d’un concepte similar al que permet la targeta sanitària europea per a actuacions que requereixin immediatesa. Les persones sense llar serien considerades una població ‘flotant’ al sistema sanitari i totes les treballadores socials sanitàries (TSS) les podrien atendre.
De tota manera, la idea seria revincular el pacient al CAP on estigui assignat per facilitar la longitudinalitat, és a dir, la relació continuada entre el metge i la infermera i el pacient i que té un impacte positiu en la salut. El grup de treball assenyala que cal assegurar la continuïtat de seguiment assistencial després que el pacient hagi estat visitat a urgències i proposa una visita al CAP en menys de 24 hores.
Una altra de les propostes és crear el ‘Codi sensellar’, una mena d’alerta sanitària per ordenar els procediments de les persones que han de viure al carrer, com per exemple agrupar les cites i les proves complementàries perquè no s’hagin d’esperar i així facilitar-ne la realització.
El grup de treball també planteja que cal facilitar el registre de la situació de sensellarisme en la història clínica i una valoració social precoç per prendre decisions clíniques i socials d’acord amb aquesta realitat.
Formació específica i un farmacèutic referent als menjadors socials
El document recull la proposta de fer formació específica als administratius sanitaris per homogeneïtzar l’acollida de les persones sense llar als centres, així com a tots els professionals sanitaris per deixar enrere els estigmes.
Una altra mesura seria la figura del farmacèutic referent a espais com els menjadors socials i centres oberts per facilitar l’accés a la farmàcia, així com repensar els requisits per obtenir el copagament farmacèutic a zero euros davant la pobresa farmacèutica.
Atenció domiciliària al carrer i més equips de salut mental
Una altra idea és fer atenció domiciliària al carrer o intervenció oportunista com a part de l’activitat comunitària dels CAP i crear equips de salut mental per a persones sense llar (ESMES) a altres territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El document demana incrementar el nombre de places de serveis d’atenció a la convalescència després d’un ingrés per a persones en situació de sensellarisme per facilitar-ne el seguiment després d’un ingrés. També, crear referents clínics i administratius als CAP i hospitals de les ciutats amb més persones que viuen al carrer perquè revisin periòdicament els casos.
Més enllà de l’atenció sanitària, el grup de treball del COMB demana incrementar les places dels dispositius residencials d’acollida adaptats a persones en situació de sensellarisme, que siguin de baixa exigència, i dels recursos residencials definitius. També insten els polítics a garantir el dret a l’habitatge, establert a la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya.