La fe catòlica, amb 57 lleidatans menys

Més de mig centenar de lleidatans han decidit apostatar els últims set anys, acte que implica renunciar a la fe catòlica i a tots els seus preceptes. Segons dades facilitades a aquest diari per la diòcesi de Lleida, des del 2017 fins aquest mes d’abril han estat 57 les persones que s’han donat de baixa de l’Església.

L’apostasia és un dret recollit en la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa i, encara que aquest procés va tenir una gran incidència els primers anys, el cert és que la tendència ha anat a la baixa i els casos s’han reduït considerablement. Així, l’any passat el bisbat de Lleida va registrar cinc d’aquests processos i, entre el gener i el març d’aquest 2024, tres. Entre els principals motius per apostatar es troba la nul·la transmissió de la fe per part de la família o de la mateixa Església, el desconeixement de Crist i de la institució eclesiàstica o no compartir la doctrina. 

Per iniciar aquest procés cal presentar la partida de baptisme, una fotocòpia compulsada del DNI i una instància firmada dirigida al bisbe de la diòcesi corresponent en la qual apareguin les dades de la persona interessada i una breu exposició dels motius pels quals sol·licita abandonar la fe catòlica. La Secretaria General del bisbat és qui s’encarrega d’inscriure l’apostasia a la partida de baptisme, amb la qual cosa aquesta última queda bloquejada i ja no se’n podran fer còpies. Finalment, quan tot el procés s’ha completat, s’envia una carta postal certificada en la qual es comunica a la persona que ja s’ha fet efectiu el seu abandó.

En aquest sentit, el 51,3% de la població de Catalunya manifesta que no és religiosa i “per primera vegada” les persones no creients són majoria, segons l’estudi Laïcitat en Xifres 2024 elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia. L’informe, amb dades del 2023 a partir de diferents baròmetres, indica que el País Basc també registra per primera vegada més persones no creients, amb un 51% de la població que manifesta no ser religiosa. Així doncs, en el conjunt d’Espanya, la tendència catalana s’inverteix i el 56,9 de la població espanyola es considera religiós, principalment de confessió catòlica. L’altre 41,5% afirma no tenir creences religioses, ser agnòstics, indiferents o ateus.