Menjar més sardines i menys carn roja podria salvar fins a 750.000 vides el 2050
En la imatge d’arxiu, sardines a Torremolinos, Màlaga.
El peix de farratge, com arengades, sardines i anxoves, "és una alternativa prometedora a la carn roja" i consumir-ne més podria suposar importants beneficis per a la salut pública, entre els quals evitar entre 500.000 i 750.000 morts el 2050 a tot el món.
L’estudi és una anàlisi de dades dirigida per l’Institut Nacional d’Estudis Mediambientals de Tsukuba (Japó), el qual afegeix que es podria reduir significativament la prevalença de discapacitat per malalties relacionades amb la dieta.
Les possibles morts evitades estarien relacionades, en particular, amb cardiopaties coronàries i a més estalviaria entre 8 i 15 milions d’anys de vida viscuts amb discapacitat, la majoria concentrats en països de renda baixa i mitja.
El peix de farratge només pot substituir una fracció, aproximadament el 8 %, de la carn roja mundial perquè l'oferta és limitada, però podria augmentar el consum mundial diari de peix per càpita a prop del nivell recomanat, així com reduir en un 2 % les morts per cardiopaties coronàries, accidents cerebrovasculars, diabetis i càncer d’intestí el 2050.
Adoptar aquest tipus de dieta seria "especialment útil" per als països de renda baixa i mitjana, on aquests peixos són barats i abundants, i on el nombre de víctimes de les malalties cardíaques, en particular, és elevat.
La investigació que publica BMH Global Health es basa en bancs de dades sobre les previsions de carn roja per a 2050 a 137 països i dades històriques sobre les captures de peixos farratgers en hàbitats marins.
Cada vegada hi ha més proves que relacionen el consum de carn roja i processada amb un risc més elevat de malalties no transmissibles, que van representar al voltant del 70 % de totes les morts al món el 2019.
D’aquestes, recorden a l’estudi, les cardiopaties coronàries, els accidents cerebrovasculars, la diabetis i el càncer d’intestí van representar gairebé la meitat (44 %) d’aquesta xifra, i les malalties de les artèries coronàries es van emportar la major part.
Els peixos farratgers marins són rics en àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3, la ingesta del qual pot prevenir cardiopaties coronàries i són abundants en calci i vitamina B12. A més, tenen l’empremta de carboni més baixa de totes les fonts alimentàries animals.
En l’actualitat, recorden els investigadors, tres quartes parts de les captures, inclosa una quantitat significativa pescada davant les costes de països que pateixen inseguretat alimentària i malnutrició, es trituren per obtenir farina i oli de peix, que s’utilitzen, sobretot, en piscicultura destinada a consumidors amb ingressos elevats.
Els investigadors van crear quatre escenaris diferents, cada uns dels quals representava un patró diferent d’assignació de peixos farratgers a escala mundial. L’anàlisi va mostrar que, si s’adoptés de forma generalitzada per al consum humà directe, el peix farratger podria aportar importants beneficis per a la salut pública, sobretot en termes de reducció de la incidència de cardiopaties coronàries, resumeix BMJ.
Per als països sense litoral, l’estudi indica que caldria ampliar la comercialització i el comerç mundial de peix farratger.
