Sanitat amplia la seua llista de tècniques considerades com a pseudoteràpies

El Ministeri de Sanitat, després dels informes desenvolupats per la Xarxa Espanyola d’Agències de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema nacional de Salut (RedETS), ha conclòs que la vacuoteràpia, la luminoteràpia en problemes de salut mental, la respiració conscient, el txikung/qigong, el zerobalancing, l’aromateràpia i les tècniques de relaxació basades en la inducció de sensacions corporals han de ser considerades pseudoteràpies. En canvi, Sanitat sí que reconeix els avantatges del taichí, encara que aclareix que "el benefici va lligat a la realització d’una activitat física". "Des del punt de vista fisiològic, seria un tipus d’exercici amb què es poden treballar tots els músculs del cos, potenciant força, flexibilitat i equilibri i amb menys problemes de sobrecàrrega muscular i risc de lesions associats a altres disciplines esportives", destaquen. Així, l’informe acaba que aquesta pràctica, com a activitat física realitzada en diverses patologies, sobretot les de l’àrea osteomuscular, resulta "beneficiosa" respecte al benestar percebut i a diverses funcions com la reducció del dolor.

Tanmateix, en les set activitats restants, la principal causa al·legada per a la seua inclusió en l’àmbit de les pseudoteràpies és la falta d’evidència científica, que fa descartar l’ús de les mateixes en l’àmbit clínic.

Aquestes vuit teràpies avaluades formen part de les 16 que, segons va informar el Ministeri de Sanitat el mes de febrer passat, estaven llestes per publicar. Per tant, encara en falten unes altres vuit per conèixer.

La vacuoteràpia ('cupping' o teràpia amb ventoses) en patologia osteomuscular, que consisteix en l’aplicació de copes de vidre o plàstic, escalfades sobre la pell o mitjançant altres tècniques de fer ventosa, en diferents punts del cos, "no es pot considerar una teràpia segura", segons l’informe. Això es deu als riscos inherents per l’aplicació de la tècnica sobre el cos humà, majoritàriament en la vacuoteràpia humida. "El benefici que podrien mostrar es basa en estudis de baixa qualitat que no permeten sustentar la seua eficàcia, per la qual cosa no estaria recomanat el seu ús en aquesta indicació," es detalla al document.

La luminoterapia en problemes de salut mental, per la seua part, es basa en l’ús de la llum amb finalitats terapèutiques. S’aplica comunament amb l’ús d’una caixa de llum col·locada aproximadament a un metre de distància a una altura dins del camp visual; tanmateix, és possible l’aplicació amb una font de llum portàtil que es posa sobre el cap, artefactes d’il·luminació muntats al sostre; o teràpia de llum 'naturalista', coneguda com a simulació alba-vespre, que imita les transicions crepusculars a l’aire lliure.

A causa de diferents limitacions metodològiques dels estudis inclosos, no és possible extreure conclusions definitives sobre l’eficàcia i seguretat de la luminoteràpia en problemes de salut mental. A més, l’informe assenyala que "no existeix prou evidència" que recolzi el seu ús en salut mental. Quant a la respiració conscient, que consisteix a ser present de forma plena en el moment en què es realitza la respiració i sentir els efectes d’aquesta sobre el cos, l’informe destaca que han de ser interpretats "amb cautela". La causa és la falta de garantia que els seus resultats sobre eficàcia siguin extrapolables a la pràctica clínica.

El mateix passa amb el txikung/qigong, exercicis de respiració i moviment amb algun possible benefici per a la salut. Amb ell, es poden treballar tots els músculs del cos potenciant la força, la flexibilitat i l’equilibri. Sanitat conclou que podria tenir el benefici propi d’una activitat física de baix impacte sobre les persones amb malalties osteomusculars i en aquelles on pugui contribuir a disminuir els nivells d’estrès i millorar la qualitat de vida amb un risc baix d’efectes adversos. Tanmateix, alerta que "l’evidència que sustenta aquesta afirmació és de baixa qualitat".

El zerobalancing, pel seu costat, és una tècnica o modalitat de treball corporal i manual ment/cos que, segons el seu fundador, Fritz Frederick Smith, involucra 'energia' i 'estructura', aconseguint un equilibri en l’individu. Del document s’extreu que, amb la informació disponible en el moment, no existeix evidència sobre la seguretat i eficàcia de la tècnica en cap condició clínica.

Aromateràpia i tècniques de respiració

La baixa qualitat dels estudis realitzats també és la causa de la qualificació de l’aromateràpia com a pseudoteràpia. Es tracta d’una branca de la fitoteràpia que utilitza olis essencials (extrets de plantes) amb l’objectiu de millorar el benestar, reduir l’ansietat, l’estrès i altres símptomes clínics tant emocionals com físics. Si bé l’aromateràpia pot ser un recurs complementari d’algun valor per al tractament de símptomes físics i psicològics en malalties cardiovasculars i dismenorrea, des de Sanitat aclareixen que "els olis essencials són naturals, però no innocus". De fet, s’han identificat una sèrie d’esdeveniments adversos lleus associats al seu ús.

Finalment, entre les tècniques de relaxació basades en la inducció de sensacions corporals, destaca l’entrenament en relaxació autògena (o entrenament autogen), que consisteix a assolir un estat de relaxació profunda a través de representacions mentals de sensacions físiques (calor, fred, pesadesa) en diferents parts del cos. L’informe assenyala que l’entrenament autogen podria resultar beneficiós en la millora de símptomes psicològics i físics en diferents condicions de salut, però les conclusions no poden ser "definitives" a causa del baix nombre d’estudis per a cada condició de salut i el seu risc de biaix alt o incert. "És necessari continuar avaluant la seguretat d’aquestes tècniques", finalitza el document. Fins ara, s’han publicat 13 informes d’avaluació, que se sumen a les 73 teràpies qualificades des d’un inici com a pseudoteràpies en no comptar amb evidència científica de cap tipus.