Andorra demanarà un nivell mínim de català a tots els nous residents en un termini de 5 anys
Acord de gairebé tots els grups parlamentaris per a la nova llei
Vista de les parròquies d’Escaldes-Engordany i Andorra La Vella.
Qualsevol persona que vulgui obtenir un permís de residència a Andorra haurà d’acreditar un nivell mínim de català a partir de 2029.
Així ho han consensuat la majoria de grups parlamentaris durant la feina en comissió que s’ha dut a terme per tancar el text del projecte de Llei de la llengua pròpia i oficial, segons han informat en un comunicat conjunt Demòcrates, Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos.
A través de les esmenes i també via transaccions, que han estat al voltant d’unes cinquanta, s’han teixit consensos per integrar "el màxim d’aportacions" de totes les forces parlamentàries.
L’objectiu, segons la nota de premsa, ha estat mantenir l’esperit inicial de la llei, que és "preservar la llengua pròpia d’Andorra" i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català.
Requisits
Concretament, s’ha acordat l’obligació de cursar una formació de català de 30 hores per obtenir la renovació del permís de residència i feina, a excepció que es pugui demostrar "un nivell adequat de la llengua".
A partir d’aquí i en el cas de la primera renovació, s’haurà d’acreditar el nivell A1 de català, mentre que per a la segona renovació el requisit serà el nivell A2, una mesura que entrarà en vigor a partir del 26 d’abril de 2026, "sempre que s’aprovi la llei".
En aquest sentit, els grups també ha acordat "fer extensius aquests nivells de català" per a la resta de permisos d’immigració en un termini de cinc anys, fet que també afectarà els residents passius o els youtubers.
De la mateixa forma, s’han previst mecanismes de reforç en tots els àmbits d’aplicació per "reafirmar l’esperit" de la llei, s’ha concretat la composició d’alguns òrgans que preveu el text, com la Junta de Coordinació de la Llengua o el Consell Nacional i s’ha definit un règim sancionador més precís.
Els grups parlamentaris que han tancat el text destaquen que el projecte de llei compleix "la seua missió integradora", associa el progressiu aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts i l’acreditació d’aquesta en els permisos d’immigració.
Finalment, es feliciten pel clima aconseguit durant el treball en comissió que afirmen que ha permès convertir les respectives esmenes en "millores objectives" en favor del patrimoni lingüístic d’Andorra.
