Parkinson: cada cop més joves

La Societat Espanyola de Neurologia destaca que la malaltia de Parkinson no és exclusiva de persones grans, ja que un 15% dels casos es donen en menors de 45 anys i a Lleida hi ha afectats de menys de 40. Així ho assenyala Carme Sánchez, presidenta de l’Associació Parkinson Terres de Lleida, amb motiu del Dia Mundial d’aquesta patologia que es va commemorar ahir.

L’entitat calcula que a la província hi ha unes 1.600 persones diagnosticades i reclama més suport de la sanitat pública i empatia per part de la societat. Per això, preparen tallers per al pròxim curs als centres escolars per explicar la malaltia i tallers per als cuidadors, als quals qualifiquen d’“essencials”.

Sánchez explica que l’entitat “és petita” al comptar amb només 55 socis. “No podem assumir totes les necessitats dels pacients, per la qual cosa demanem un seguiment més gran a la sanitat pública per accedir a serveis de logopèdia, fisioteràpia o psicologia. Per la via privada, els costos es disparen”, avisa. “Ens ajudaria comptar amb més subvencions, però és complicat poder accedir-hi. Si no poden tenir aquest seguiment es queden a casa i l’afectació psicològica és molt gran”, afegeix. 

Així mateix, des de l’entitat remarquen “la falta de sensibilització i empatia” per part de la societat. “Hi ha molt desconeixement i hi ha persones que l’amaguen per por dels efectes que pugui tenir que la resta ho sàpiga”, assegura. 

El diagnòstic precoç és clau per al tractament de la malaltia, que té múltiples símptomes. Les més comunes són la tremolor, la rigidesa muscular i la lentitud en el moviment, segons la neuròloga de l’Arnau de Vilanova, Maria Pilar Gil. Explica que la malaltia afecta les neurones que produeixen dopamina, per la qual cosa el tractament s’encarrega de suplir la falta d’aquesta substància.

Quins són els símptomes del Parkinson?

Els principals són tremolor en repòs, rigidesa articular i lentitud de moviment. Com que la gran majoria de casos es donen en edats avançades (més de 65 anys), de vegades es confonen amb les xacres de l’edat i es tarda a acudir a consulta. En aquells pacients en qui la malaltia no debuta amb tremolors, hi pot haver un retard en el diagnòstic d’entre un i tres anys.

Hi ha un augment dels casos?

Sí. És la segona malaltia neurològica amb més incidència després de l’Alzheimer i la tendència és que continuï a l’alça. Amb una esperança de vida cada vegada més elevada en la població, s’espera que l’any 2050 els casos s’hagin triplicat.

«Necessitem més investigació i acompanyament»

Al Ramon li van diagnosticar Parkinson fa cinc anys, però explica que ja feia tres anys que notava alguns símptomes. “Comences a tenir mala lletra, notes desequilibri, dolor a les articulacions i rigidesa”, assenyala. Una vegada va arribar el diagnòstic, li van donar medicació. “Estava en una fase inicial, la 1, i ara estic a la 3. Cada persona és diferent i l’afecta de forma diferent. Aquesta malaltia no només són les tremolors”, afegeix. Sobre la seua vida, ara, el Ramon, que és educador, s’acaba de jubilar i ha hagut d’adaptar els seus hàbits. “Al principi pateixes negació i culpabilitat, penses què has pogut fer per tenir aquesta malaltia, però després ho assumeixes i fas el que pots. Soc un altre Ramon i intento no perdre les expectatives positives i la relació amb altres persones és vital”, explica. També assegura que es necessita més acompanyament de la societat i de la sanitat, i més investigació.