Un de cada tres pacients amb depressió són resistents al tractament

Un de cada tres pacients amb depressió són resistents al tractament, segons ha explicat la infermera especialista en Salut Mental del Hospital Universitario Ramón i Cajal (Madrid), Ana María Piedrafita, qui ha afegit que aquests pacients "són set vegades més propensos a l’intent de suïcidi i a l’autolesió en comparació amb la resta".

Així ho ha exposat durant el simposi 'Noves oportunitats en la cura a les persones dels serveis de Salut Mental’, organitzat per Johnson & Johnson en el marc del XLI Congrés Nacional d’Infermeria de Salut Mental (AEESME), celebrat a Mèrida (Badajoz), on la tasca d’Infermeria en la prevenció, detecció de símptomes, acompanyament i seguiment dels pacients amb malaltia mental ha estat un dels temes centrals.

Com ha explicat per la seua part l’infermer especialista en salut mental de l’Hospital Universitari de Basurto, Lander Madaria Marijuan, "quan una persona acumula la desesperança d’haver fracassat en altres tractaments i la que li provoca la mateixa depressió, qualsevol eina que brindi una resposta ràpida és esperançador".

Per a les persones amb depressió resistent a tractament, segons Madaria Marijuan, "començar un nou dia és un sofriment incapaç de concebre", pels qui no pateixen la malaltia. "Un sofriment invisible, moltes vegades incomprès i estigmatitzat".

"El fet de no poder si més no aixecar-se del llit, de no poder sortir al carrer o de no poder estar per als seus éssers estimats és una limitació que es repeteix en la majoria dels casos. A més, el desig gairebé continu de fugir d’aquesta vida genera culpa i un autoretret afegit", ha lamentat.

El temps: factor clau

En paraules de Madaria Marijuan, el temps és determinant per als pacients i, per tant, per als professionals d’infermeria que hi són al càrrec de la seua cura, una cosa a què s’ha afegit l’infermer del Centre de Salut Mental d’Alcorcón (Madrid), Sergio Franco Rodríguez.

En aquest sentit, l’expert ha precisat que, amb el pas del temps, "les recaigudes afecten nivell neurològic, tant estructuralment com funcionalment". Tanmateix, segons la seua opinió, encara no s’està "arribant a temps quant a l’administració primerenca del tractament dels pacients amb malaltia mental".

"El vivim diàriament amb els nous avenços, tractaments, noves presentacions i formats que se’ns posen sobre la taula i tarden a arribar al pacient". "Hem de tenir el compromís que se’ls proporcionin els tractaments o eines més innovadors i amb més evidència científica quant a l’eficàcia de les que disposem en l’actualitat", ha subratllat.

L’escolta activa

Davant d’aquest context, la infermera disposa de diverses eines per mitigar el sofriment d’aquests pacients. Principalment, la presència i l’escolta activa. A més, pot ajudar a entendre millor la malaltia, brindar mecanismes d’afrontament i afavorir que els cuidadors informals estiguin més preparats.

"Que hi hagi algú que vigili l’evolució de la malaltia i que detecti situacions de més risc és una cosa que pot evitar un desenllaç pitjor", ha postil·lat Madaria Marijuan.

Aquest exercici d’empatia i escolta activa també és clau en la cura i atenció dels pacients amb esquizofrènia. Així ho ha indicat la infermera especialista en salut mental del Centre de salut Mental de Cerdanyola, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), Rosa Cobo Yagüe, que ha recalcat els objectius a aconseguir en l’abordatge d’aquests pacients, des de controlar i reduir els símptomes a una millora del funcionament cognitiu per millorar la seua qualitat de vida, entre altres.

L’esquizofrènia és un trastorn mental crònic que afecta la forma en què una persona pensa, sent i es comporta. Es caracteritza per símptomes com al·lucinacions, deliris, pensament desorganitzat i problemes en la funció cognitiva i social.

A Espanya, segons ha assenyalat Cobo Yagüe, "la incidència d’esquizofrènia és aproximadament de l’1 per cent de la població, la qual cosa significa que afecta unes 450.000 persones al nostre país".

Per a l’especialista, el professional d’infermeria ha de promocionar l’autonomia i la capacitat d’elecció del pacient. Això és, "apoderar les persones amb esquizofrènia perquè participin activament en la seua pròpia cura, prenent decisions informades i sent partícips en el desenvolupament del seu pla de tractament," segons ha explicat.

D’altra banda, Cobo Yagüe ha incidit en la importància de realitzar un abordatge holístic del pacient, "ressaltant la necessitat de considerar no només els símptomes de la malaltia, sinó també els aspectes físics, emocionals, socials i espirituals de la persona en el seu conjunt. Proporcionant una cura integral i centrament en la persona i en l’entorn".

Així mateix, ha posat èmfasi en alguns dels reptes i desafiaments pendents en l’assistència de l’esquizofrènia, tals com assegurar l’adherència al tractament farmacològic i el maneig dels efectes secundaris de la medicació.