ENTREVISTA IGUALTAT
Esther Torrado: «Sense educació afectivosexual, els joves erotitzen la violència»
Entrevista a Esther Torrado Martín-Palomino, professora i investigadora del departament de Sociologia i Antropologia de la Universidad de La Laguna
Dimarts vinent 16 d’abril impartirà a la UdL el curs ‘No n’hi ha per tant. Cultura de la violació i violència sexual’. El títol deixa bastant clara la temàtica..
L’objectiu és treballar els elements que participen en aquesta cultura de la violació, que segueix vigent avui dia en una societat suposadament democràtica, i que porta a minimitzar la violència cap a les dones, a naturalitzar-la, a pensar que no és per a tant, i a culpar la víctima. Es tracta d’abordar els aspectes que proliferen aquesta violència, des de l’àmbit judicial, que en molts casos no reconeix aquesta violència, fins a l’art o la cultura.
Hi ha un augment de la violència sexual a Espanya? Hi ha molts estudis sobre això i tots apunten que la major part de les víctimes d’aquesta violència sexual són dones i cada vegada d’edats més primerenques. I en el curs parlarem de les dades sobre l’evolució de la violència sexual a Espanya. En cada generació s’ha generat un missatge i ens trobem des dels assassinats de les nenes d’Alcàsser fins a la violació múltiple de La Manada. Totes tenim un cas que ens ha generat terror sexual.
Les dones pateixen aquest terror sexual? Quan una dona va sola pel carrer planifica per on anirà i amb qui. Ens eduquen així des de petites. No és el mateix en un noi. Això també és un instrument de control sobre les dones i les nenes.
Aquí entra també el consum de pornografia més estès entre els joves? També valorem quina relació tenen aquests vídeos, que cada vegada són més violents i que generen una joventut cada vegada menys empàtica cap a les dones. Si no hi ha educació afectivosexual des de les primeres etapes de la infància, erotitzen la violència i això pot causar un increment de les agressions entre menors. A més, hem de pensar en el concepte de la globalització de la violència sexual, ja que un nen del Perú veurà el mateix a través de la xarxa que un de Lleida. I les receptores d’aquesta violència sempre són les dones.
Només es dona aquesta violència en un context de lleure nocturn? No, la violència sexual es dona en tots els àmbits. De fet, es dona i es minimitza en tots.
Han aparegut moviments com el MeToo o lleis com la llei del només sí és sí. Què li semblen? Sí, és cert. Però hi ha lleis que en molts casos tenen efectes perniciosos per a les dones. Aquesta violència sempre ha quedat oculta i falta més suport per a les víctimes. És un tipus de violència masclista, però hi ha un gran nombre de casos que no s’arriben a denunciar perquè les dones tenen més por dels resultats que pugui suposar explicar-ho. Per exemple, com en el cas de La Manada, en el qual es va arribar a qüestionar el dolor de la víctima per haver sortit amb els seus amics. Tot això és una tortura.
També fa una valoració d’aquesta violència sexual al llarg de la història? Parlarem dels discursos que justifiquen aquesta cultura de la violació, no només ara al llarg de la història, aquest delicte d’odi que és la misogínia i com el cos de la dona ha estat camp de batalla per a la resolució de conflictes.