El canvi climàtic és un factor de risc per a la depressió, segons experts

El canvi climàtic, que inclou un canvi a llarg termini de les temperatures i els patrons del clima, comporta diferents riscos per a la salut mental com que és un dels factors de risc de la depressió, segons s’ha posat de manifest en la recent jornada 'Avançant en Depressió en Atenció Primària', organitzada per Lundbeck a Madrid.

Així ho han expressat també recentment diversos organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) o l’Observatori Europeu del Clima i la Salut, que han cridat l’atenció sobre l’amenaça, que suposa el canvi climàtic per a la salut mental i el benestar psicosocial, en provocar trastorns que van des del malestar emocional fins l’ansietat, depressió o conductes suïcides.

El gener de 2024 ha estat el mes de gener més càlid registrat a nivell mundial, amb una temperatura mitjana de l’aire de 13,14 graus centígrads (ºC), és a dir, 0,70ºC per sobre de la mitjana de gener de 1991 a 2020.

A partir dels 23ºC, cada augment d’un grau incrementa el risc de depressió, mentre que l’exposició a la contaminació de l’aire augmenta també aquest risc. A més, aquelles persones que compten amb un diagnòstic previ de trastorn depressiu presenten una vulnerabilitat més gran cap a l’empitjorament d’aquesta simptomatologia depressiva.

Per a la psiquiatra i investigadora postdoctoral de la Unitat de Trastorns Bipolars i Depressius de l’Hospital Clínic, a Barcelona, la doctora Giovanna Fico, "existeix evidència sòlida que suggereix que l’exposició a la contaminació de l’aire, especialment a les partícules fines (PM) i a climes extrems, pot induir estrès oxidatiu, neuroinflamació i canvis estructurals al cervell, la qual cosa s’associa amb trastorns mentals com la depressió i un increment del risc de suïcidi".

Segons l’Observatori Europeu del Clima i la Salut, el canvi climàtic pot afectar la salut mental a través de diverses vies, com els fenòmens meteorològics extrems, que causen trastorn d’estrès posttraumàtic, ansietat i depressió, o les temperatures extremes, que afecten l’estat d’ànim, augmenten el risc de suïcidi i afecten el benestar de les persones amb problemes de salut mental. A més, les hospitalitzacions per trastorns psiquiàtrics i les visites psiquiàtriques d’urgència tendeixen a augmentar durant les onades de calor, així com les taxes de suïcidi, tal com exposa el Foro Económico Mundial.

Es preveu que la freqüència i la intensitat de les onades de calor extremes continuïn augmentant a tots els escenaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A més, la tendència observada de condicions més càlides i seques al sud d’Europa continuarà en les pròximes dècades, fet que conduirà a augmentar la gravetat i l’ocurrència d’incendis forestals, amb un efecte probablement més gran en la salut mental.

D’altra banda, les projeccions estimen que les inundacions costaneres per si soles podrien causar cinc milions de casos addicionals de depressió lleu a l’any a la UE per a finals del segle XXI sota un escenari d’augment elevat del nivell del mar i en absència d’adaptació.

Entre els efectes indirectes del canvi climàtic, la doctora Fico destaca que "el canvi climàtic afecta a la situació social dels individus més fràgils, empitjorant la salut mental" i que els símptomes més freqüents "són els depressius".

"L’enfocament terapèutic dels símptomes depressius o del risc de suïcidi causat pel canvi climàtic requereix un enfocament integral que combini estratègies farmacològiques, tals com antidepressius i ansiolítics, amb intervencions no farmacològiques, inclosa la teràpia cognitivoconductual, el suport psicosocial i la promoció d’estils de vida saludables," assenyala la doctora.

La població infantil, juvenil i adults joves són particularment vulnerables a l’angoixa i els problemes de salut mental relacionats amb els canvis ambientals. El canvi climàtic sorgeix com una de les causes de preocupació més elevades per a la població infantil i juvenil. En una enquesta mundial, que també inclou diversos països europeus, els sentiments sobre el canvi climàtic afecten negativament la vida diària i el funcionament de gairebé la meitat dels nens i joves, i el 75 per cent dels enquestats considera que el seu futur és "aterridor".

En paraules de la doctora Fico, "l’educació i la conscienciació sobre el canvi climàtic són fonamentals per millorar la comprensió del seu impacte en la salut mental i promoure la resiliència emocional davant aquests desafiaments".

Malgrat els esforços que es duen a terme per abordar la salut mental a Europa, encara existeixen poques polítiques dirigides específicament a l’impacte del canvi climàtic en la salut mental.