Les llistes d’espera baten rècord i ja hi ha prop de 850.000 pacients sense operar, segons Sanitat

Les llistes d’espera per a operacions no urgents han tornat a batre rècord a Espanya amb un total de 849.535 pacients sense intervenir a data de desembre de 2023, una dada sense precedents, i que a més suposa un augment del 7,1 per cent respecte a desembre de 2022, segons dades publicades pel Ministeri de Sanitat aquest dimarts.

Mentrestant, el temps mitjà d’espera se situava en 128 dies i el 24,3 per cent d’ells portava inclòs en llista d’espera més de 6 mesos. El temps mitjà d’espera ha augmentat en 8 dies respecte al mateix tall anterior i el percentatge de pacients amb espera superior a 6 mesos s’incrementa en 3,5 punts respecte a desembre de 2022.

El volum de pacients en llista d’espera també ha augmentat en els últims sis mesos, és a dir, respecte a juny de 2023, quan el total es crifró en 819.964 pacients. Llavors, el temps mitjà d’espera era de 112 dies, 16 menys que el desembre del mateix any.

Si es compara amb períodes anteriors a la pandèmia, s’observa que, el desembre de 2018, el nombre de pacients en llista d’espera era de 668.228. És a dir, aquesta xifra ha augmentat en un 27,1 per cent en cinc anys. Tanmateix, el temps mitjà d’espera llavors era de 129 dies, un més que el desembre de 2023.

Com és habitual, Traumatologia és l’especialitat que presenta un major nombre de pacients en espera (206.375), un número que ha crescut en comparació amb els 190.990 de fa un any. El segueixen Oftalmologia (177.844, davant els 172.093 de fa un any) i Cirurgia General i de Digestiu (156.254). Com l’any anterior, l’especialitat on menys persones esperant hi ha és la de cirurgia toràcica (2.450 persones). Aquesta xifra s’atansa molt a la de desembre de 2022, quan es van registrar 2.418 pacients en espera.

Les que tenen més temps d’espera

L’especialitat amb més temps mitjà d’espera continua sent Cirurgia Plàstica amb 239 dies, seguida de Neurocirurgia amb 213 dies i Traumatologia, els pacients de la qual porten esperant una mitjana de 149 dies.

Respecte als 11 processos quirúrgics que es monitoren específicament en aquest sistema d’informació presenten un temps mitjà d’espera de 103 dies. Quant als 5 processos subjectes a garantia de temps d’espera en el SNS, tots ells se situen en temps inferiors als 180 dies establerts.

La cirurgia cardíaca coronària és la que menor demora presenta, 53 dies, i la pròtesi de genoll, amb 147 dies, és el procediment que mostra més demora.

En la intervenció més freqüent, la cirurgia de cataractes, el temps mitjà d’espera dels pacients se situava en 78 dies. Els hospitals de la xarxa del SNS realitzen anualment un total de més de 3,5 milions d’intervencions quirúrgiques, incloent tant les urgents/no programables com les programades (aquestes últimes són les que formen les llistes d’espera).

L’any 2023, l’increment d’entrades en la llista d’espera per a una intervenció quirúrgica programable no urgent ha estat d’un 5,3 per cent respecte a l’any previ. Les sortides per intervenció han augmentat un 8,1 per cent respecte a l’any anterior, increment d’activitat que no ha estat suficient per disminuir temps d’espera.

El nombre de pacients registrats en una llista d’espera, objectivament, mostra el volum d’indicacions quirúrgiques programables que hi ha pendents en un moment donat i el que realment qualifica la situació és que aquests pacients siguin atesos en uns temps adequats.

A 31 de desembre de 2023, 81,47 de cada 1.000 persones estaven registrades en una llista d’espera per a una primera consulta amb un facultatiu d’Atenció Especialitzada hospitalària. L’esmentada taxa és inferior en 4 punts a la de desembre 2022. El temps mitjà d’espera dels esmentats pacients és de 101 dies, 6 dies més que al tall de desembre de 2022.

La proporció de pacients que tenien una data de cita assignada per a més de 60 dies és del 56,3 per cent, mig punt superior al del tall de desembre de 2022. Els menors temps s’observen en Cirurgia General, amb una mitjana d’espera per a consulta de 57 dies, i en Ginecologia (72 dies). Les especialitats amb més temps d’espera són: Neurologia amb 130 dies, Dermatologia amb 124 dies i Traumatologia amb 108 dies.

Les comunitats amb més temps mitjà d’espera

Segons l’informe, Extremadura és la comunitat amb més temps mitjà d’espera, amb 181 dies, seguida d’Andalusia, amb 174. La mitjana d’espera a Cantàbria és de 173 dies. A les Canàries, la xifra se situa en 147 dies i, a l’Aragó, en 146. Totes aquestes CCAA superen l’espera mitjana nacional, situada en 128 dies.

El segueixen les Balears (125), Ceuta (124), Castella i Lleó (116), La Rioja (106), Múrcia (106), Castella-la Manxa (102), Astúries (98), Melilla (97), Navarra (94), Comunitat Valenciana (88), Galícia (67), País Basc (63) i, finalment, Madrid (51).

Taxa de pacients per 1.000 habitants

Per CCAA, Cantàbria és la comunitat amb més taxa de pacients en llista d’espera per 1.000 habitants (18.505 persones). El segueixen Extremadura (29.294 pacients) i La Rioja (8.505).

En quart lloc se situa Astúries, amb una taxa de 24,81 (24.783), molt a prop d’Andalusia, amb una mitjana de 24,68 per 1.000 habitants (205.005 pacients pendents). Segueixen Catalunya, on la taxa és de 23,85 pacients per 1.000 habitants (183.394 pacients en espera).

A aquestes CCAA segueixen Múrcia, amb 22,53 (34.726); Aragó, amb 22,42 (30.077); Galícia, amb 17,33 (45.027); Castella-la Manxa, amb 16,84 (33.175); Canàries, amb 15,93 (33.751), Castella i Lleó, amb 13,81 (31.856); Ceuta, amb 13,59 (1.012); Navarra, amb 12,99 (8.536); Balears, amb 12,12 (14.584); Melilla, amb 11,29 (813); Comunitat Valenciana, amb 10,75 (53.384), i Madrid, amb 10,37 (71.693), i País Basc, amb 9,54 (21.415).

Les CCAA que tenen més pacients esperant per sobre de sis mesos són Cantàbria (38,9%), Andalusia (38%), Extremadura (35,3%), Catalunya (29,9%), Aragó (27,7%), Canàries (27,6%), Ceuta (25,4%), Castella i Lleó (23,4%), La Rioja (21,6%), Balears (21,5%), Múrcia (19,8%), Navarra (15,3%), Comunitat Valenciana (15,2%), Melilla (13,7%), Astúries (13,3%), Castella-la Manxa (11,6%), Galícia (2,7%), País Basc (2,5%) i, finalment, Madrid (0,8%).