Les barretes de proteïnes no són productes saludables, segons l’OCU
Les barretes de proteïnes són suplements nutricionals dissenyats especialment per a esportistes que necessiten una ingesta de proteïnes més elevada per recuperar-se d’entrenaments intensos o per potenciar el desenvolupament muscular. Encara que solen ser populars entre els esportistes, també estan disponibles en supermercats, juntament amb altres productes dietètics.
"Encara que aquestes barretes estan dirigides principalment a esportistes, no necessàriament són productes saludables. Són aliments ultraprocessats que solen incloure una extensa llista d’additius", explica l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en la seua pàgina web. "A més", afegeixen, "solen contenir alts nivells d’àcids grassos i sucres, llevat que s’opti per versions amb edulcorants artificials, per la qual cosa es recomana consumir-les de manera ocasional".
La quantitat de proteïna pot variar depenent de la mida i la composició de les barretes, la qual cosa afecta el seu contingut calòric, proteic i d’altres nutrients. En general, aquestes barretes tenen un alt contingut proteic, podent arribar fins els 27 grams en una barreta de 45 grams. No obstant, aquest valor pot variar considerablement entre diferents marques.
De les 20 barretes analitzades per l’OCU, només 6 obtenen una valoració acceptable des d’un punt de vista nutricional. Aquestes són les tres millors:?
- Powerbar Protein+Low in sugars. La millor de les barretes pel seu valor nutricional, si bé segueix sent un producte molt processat, per la qual cosa no és recomanable consumir-lo de manera habitual.
- Nutrisport Low carbs High protein bar. Brownie. Aquesta barreta aporta 20 g de proteïna. Amb un bon etiquetatge, té un valor nutricional acceptable i no és de les que més additius inclouen.
- Corny 30% protein. 0% sucres afegits xocolate. Aporta 15 g de proteïna i presenta una bona relació qualitat/preu...
No obstant, encara que aquestes siguin les opcions més recomanables entre les barretes, des d’OCU insisteixen en què, en general és més saludable i més barat, consumir proteïnes a partir d’altres fonts, com a carn magra (de pollastre) o lactis, per exemple.