La mortalitat relacionada amb la calor augmenta al voltant d’un 30% a Europa en els últims 20 anys
El canvi climàtic va causar pèrdues de més de 13.400 milions a Europa el 2023
La mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d’un 30% a Europa en els últims 20 anys, segons estimacions de l’informe anual sobre l’estat del clima a Europa elaborat pel Servei Europeu de Cambio Climático Copernicus i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) de Nacions Unides.
A més, l’estudi --basat en dades i anàlisis científiques-- afegeix que el canvi climàtic va causar pèrdues per valor de més de 13.400 milions d’euros a Europa el 2023, un 81% d’elles a causa de les inundacions.
"La crisi climàtica és el desafiament més gran de la nostra generació. El cost de l’acció climàtica pot semblar alt, però el cost de la inacció és molt més gran. Com mostra aquest informe, hem d’aprofitar la ciència per proporcionar solucions per al bé de la societat", ha advertit la secretària general d’OMM, Celeste Saulo.
L’informe "posa de manifest l’alarmant tendència a l’augment de les temperatures i els efectes del canvi climàtic a tot Europa", ha reaccionat la Comissió Europea en un comunicat.
"Europa és el continent que s’escalfa més ràpid, amb temperatures que augmenten aproximadament el doble del ritme mitjana mundial", alerta l’informe, que evidencia que el 2023 va ser l’any més càlid registrat, amb temperatures que van estar per sobre de la mitjana durant 11 mesos de l’any, incloent el setembre més càlid mai registrat.
A més, el 2023 es va registrar un número rècord de dies amb estrès per calor extrema, mentre que en els últims 20 anys, la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d’un 30%, i s’estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat al 94% de les regions europees que es van estudiar.
El text alerta que aquesta tendència és "particularment preocupant", ja que Europa està experimentant un nombre cada vegada elevat de dies d’estrès per calor.
A més dels desafiaments que les onades de calor presenten per a la salut, hi ha altres fenòmens meteorològics extrems que van afectar greument a les persones a Europa el 2023, doncs segons estimacions preliminars de la Base de Dades Internacional de Desastres (EM-DAT), l’any passat a Europa, 63 van morir a causa de tempestes, 44 en inundacions i unes altres 44 per incendis forestals.
Els nivells de precipitacions van ser un 7% superiors a la mitjana el 2023, el que va augmentar els riscos d’inundacions a moltes zones d’Europa, i la temperatura mitjana de la superfície del mar a tot Europa va ser la més alta mai registrada. Durant 2023, un terç de la xarxa fluvial europea va registrar cabals superiors al llindar d’inundació "alt" i un 16% va superar el llindar d’inundació "greu".
Així mateix, es van observar caudals fluvials rècord o gairebé rècord a les principals conques fluvials, inclosos el Loira, el Rin i el Danubi, a causa d’una sèrie de tempestes entre octubre i desembre i segons les primeres estimacions, les inundacions de 2023 van afectar a aproximadament 1,6 milions de persones a Europa i van causar al voltant del 81% de les pèrdues econòmiques de l’any a causa dels impactes climàtics al continent.
Risc de pèrdues bilionàries
La Comissió Europea ja va advertir també d’una reducció de fins 2,4 bilions d’euros en el Producte Interior Brut (PIB) de la UE entre 2031 i 2050 si l’escalfament global continua superant el llindar d’1,5 graus de l’Acord de París.
"Segons una estimació conservadora, l’empitjorament de les repercussions climàtiques podria reduir el PIB de la UE entorn d’un 7% a finals de segle", assenyala la comunicació de l’Executiu comunitari sobre gestió de riscos climàtics publicada el passat 12 de març.
Aquest document també al·ludia al risc que suposaran les inundacions en les pròximes dècades i estimava que els danys anuals a Europa per inundacions costaneres podrien superar els 1,6 bilions d’euros per a 2100, amb 3,9 milions de persones exposades a aquests desastres cada any.
Partint d’aquestes prediccions, Brussel·les va fer una crida a l’acció a tots els nivells en quatre àmbits d’actuació principals i va convidar als Estats membre a aplicar les polítiques existents i a actualitzar els plans nacionals d’energia i clima previstos per al juny.