Ser tractat per una doctora s’associa a menys mortalitat i reingressos hospitalaris

Els pacients que són atesos per una doctora tindrien menors taxes de mortalitat i de reingressos en l’hospital, la qual cosa beneficiaria en especial les dones, segons un estudi que no estableix una relació causa-efecte entre ambdues variables.

La investigació que encapçala la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (EUA) i publica Annals of Internal Medicine va analitzar dades de més de 700.000 pacients, d’ambdós sexes i des dels 65 anys, recollits entre 2016 a 2019.

L’estudi és de tipus observacional, és a dir s’observa la realitat o es mesuren certs resultats, però no es pot establir una relació causa-efecte. Dels 700.000 pacients, uns 458.100 eren dones i gairebé 319.800 homes. De tot el grup, un 30,6 % va ser tractat per metgesses i es va observar la mortalitat a 30 dies des de la data d’ingrés i la readmissió en un mes des del data d’alta.

Les dades indiquen que la taxa de mortalitat de les pacients femenines era d’un 8,15 % quan eren tractades per metgesses, davant un 8,38 % quan el metge era home, una diferència "clínicament significativa", segons detalla la universitat en un comunicat.

Encara que la diferència en el cas dels pacients homes "era menor, les metgesses continuaven portant avantatge, amb una taxa de mortalitat d’un 10,15 % davant un 10,23 % dels doctors." Els investigadors van trobar el mateix patró en les taxes de readmissió hospitalària.

Aquestes diferències, segons l’equip, poden deure’s a diversos factors, entre els quals suggereixen que els metges podrien subestimar la gravetat de la malaltia de les seues pacients dones.

De fet, investigacions anteriors han observat que els metges homes "subestimen els nivells de dolor, els símptomes gastrointestinals i cardiovasculars i el risc d’ictus de les seues pacients dones, que podria retardar o interrompre l’atenció," afegeix el comunicat.

A més, és possible que les doctores es comuniquin millor amb les seues pacients dones, que augmenta la probabilitat que proporcioni informació important que permeti millorar el diagnòstic i el tractament. Una altra causa podria ser que les dones se sentin més còmodes en sotmetre’s a exàmens delicats i entaular converses detallades amb metgesses.

"El que indiquen els nostres resultats és que els metges d’ambdós sexes practiquen la medicina de forma diferent i que aquestes diferències tenen una repercussió significativa en els resultats sanitaris dels pacients", ha indicat l’autor principal de l’estudi, Yusuke Tsugawa.

L’investigador va considerar necessari continuar investigant com i per què els metges i les metgesses practiquen la medicina|medecina de manera diferent i la seua repercussió en l’atenció, la qual cosa "podria conduir al desenvolupament d’intervencions que millorin eficaçment l’atenció al pacient", va dir.

Analitzant l’estudi, la doctora especialista en medicina|medecina amb perspectiva de gènere Carmen Valls, que no va participar en la investigació, va destacar que és "de bona qualitat, amb bona anàlisi estadística."

Valls, citada|esmentada pel Science Media Centre -una plataforma de recursos per a periodista científics-, va assenyalar entre les seues limitacions que es va fer entre pacients grans, "per la qual cosa no es pot saber amb tota seguretat" si aquestes diferències de tracte ocorren|passen entre persones més joves.

Per la seua part, l’investigador de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) Gavin Stewart, va estimar que pel tipus d’investigació "les conclusions han de tractar-se amb cautela llevat que es corroborin amb estudis addicionals".