Nova evidència que existeix un Planeta 9 en el Sistema Solar
Una comparació de les distribucions orbitals de simulacions de N cossos amb Planeta 9 inclòs (esquerra) i sense Planeta 9 (dreta). ARXIV (2024). DOI: 10.48550/ARXI 23/04/2024
Astrònoms han trobat una possible nova evidència que existeix un Planeta 9 als confins del Sistema Solar, basada en l’estudi de la inclinació d’una població d’objectes més enllà de Neptú (TNO).
Una pista primerenca clau sobre el Planeta 9 va sorgir fa gairebé una dècada: els objectes del gran periheli del Cinturó de Kuiper s’agrupen. La dispersió gravitacional de Neptú altera aquest patró, per la qual cosa l’atenció es manté en els TNO dinàmicament estables (tipus Sedna), ignorant els inestables.
En el nou estudi, publicat a arXiv, l’equip liderat per Konstantin Batygin, de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, va rastrejar els moviments d’objectes de període llarg que creuen l’òrbita de Neptú i exhibeixen moviments irregulars durant la seua trajectòria.
Atesa la seua inestabilitat dinàmica, només dos escenaris poden mantenir aquesta població de TNO en un estat estable: o són impulsats cap endins per la interacció entre la marea galàctica i la dispersió de Neptú, o són el resultat d’una dinàmica induïda pel Planeta 9.
L’equip va dur a terme càlculs detallats i simulacions astrofísiques tant per a l’escenari del Planeta 9 com per al model de marea galàctica. Els resultats mostren que si bé el Planeta 9 produeix una distribució de periheli plana dels que creuen Neptú, el model sense Planeta 9 dona com a resultat una distribució que va assolir el seu punt màxim al voltant de 30 UA (Unitats Astronòmiques).
Després d’ajustar el biaix observacional les dades afavoreixen el model Planeta 9 en un nivell 5 sigma de confiança en una escala de 6. Sorprenentment, aquest grup "poc exòtic" de TNO proporciona l’evidència estadística més sòlida fins el moment que el Planeta 9 és realment allà fora, conclou Batygin en el seu compte a X.
Desafortunadament la ubicació al cel no es pot derivar de la nova investigació, admet Batygin, que també confia que futurs observatoris com el Vera Rubin ajudin en una localització, encara que no està clar que ho puguin detectar. "Ja ho veurem", va dir.
