Un de cada tres nens ha patit assetjament escolar o un altre tipus de violència al col·legi a Espanya, segons un estudi
En una aula amb 30 nens a Espanya, nou han patit assetjament escolar o un altre tipus de violència a l’escola en algun moment de la seua vida, la qual cosa suposa que gairebé dos de cada tres alumnes han estat víctimes de bullying o violència escolar.
Així ho reflecteix una enquesta realitzada per Educo a més de 1.000 adolescents amb motiu del Día Internacional contra l’Assetjament Escolar, que se celebra aquest dijous 2 de maig.
El 29,5% dels joves afirma que havia patit bullying o un altre tipus de violència en el col·legi (inclou tota acció, omissió o tracte negligent, ja sigui entre iguals o amb persones adultes), el 59,1% va dir que no i un 11,4% no ho sabia o va preferir no contestar.
"Són xifres molt elevades, per sobre d’altres que han sortit recentment. Quan preguntem directament a nens i nenes sobre la violència que han patit a l’escola, sense especificar en quin període de la seua vida, ens adonem que aquest problema afecta a gairebé 1 de cada 3", afirma la directora general d’Educo, Pilar Orenes.
La directora general de l’ONG adverteix que les xifres "encara podrien ser més altes" perquè només es veu "la punta de l’iceberg", ja que, en les seues paraules, "no és fàcil denunciar la violència, i de vegades està tan normalitzada que nens i nenes no la identifiquen com a tal". Per això, destaca que "urgeix tenir dades fiables i consensuades per respondre adequadament a aquest problema".
Educo, amb la seua metodologia PROTEGEmos, ajuda a tota mena d’entitats que treballen amb la infància a prevenir la violència i promoure el bon tracte.
Amb motiu de la celebració del Día Internacional de l’Assetjament Escolar, l’ONG també posa el focus en l’ús d’Internet per assetjar nens; l’anomenat ciberbullying.
"L’assetjament és una cosa que pot començar a l’escola i seguir després a casa, amb missatges agressius i desagradables enviats a través de les xarxes socials o altres aplicacions. De vegades és al revés, i aquest assetjament comença fora de les aules, però contínua dins de l’escola. Per als nens, el món offline i l’online són part del mateix. Sigui com sigui, per acabar amb aquestes dinàmiques que danyen el benestar i la salut mental de la infància és molt important la detecció ràpida i la prevenció", explica Orenes.
Per a la directora general d’Educo, l’escola "ha de ser un entorn segur" i, per això, la figura del Coordinador de Benestar en els centres educatius "ha de ser una de les claus per acabar amb l’assetjament escolar dins i fora de l’espai educatiu". "Però és necessari que aquesta figura tingui el suport de l’administració, temps per formar-se i pressupost, una cosa que no està passant en tots els col·legis," adverteix.
Mesures per prevenir l’assetjament escolar a les aules
Amb l’objectiu de prevenir l’assetjament escolar a les aules, Llogarets Infantils SOS ha reclamat una sèrie de mesures, entre les quals destaca que la formació del professorat per prevenir l’assetjament escolar i actuar quan es produeix "ha de formar part dels plans d’estudis de totes les carreres relacionades amb la docència i ser contínua mentre exerceixin la seua professió".
L’ONG també defensa que l’educació en valors ha d’estar inclosa en els currículums oficials d’Educació Infantil, Primària i Secundària, per aportar als nens i adolescents les eines que els permetin no recórrer a la violència; o que l’aplicació dels protocols d’actuació davant presumptes casos d’assetjament escolar ha d’estar a càrrec d’especialistes aliens als centres educatius.
L’accés de les famílies a informació és per a Llogarets Infantils "essencial" perquè aprenguin a detectar els indicis que els seus fills puguin estar patint assetjament: alteracions en l'estat d’ànim o comportament, com a tristesa o irritabilitat, o en el seu llenguatge del cos, evitar anar al col·legi i fins i tot sortir de casa.
A més, l’organització assenyala que les campanyes de sensibilització que arribin a tota la societat "són imprescindibles" per generar consciència; i alerta que sense estadístiques oficials fiables que reflecteixin la realitat entorn de l’assetjament escolar i permetin realitzar un seguiment, "no és possible erradicar-lo amb garanties d’èxit".
Propostes d’experts contra l’assetjament escolar
Un dels grans que planteja l’assetjament escolar és l’espai digital. En aquest sentit, la directora del Grau en Psicologia de la Universitat Abat Oliba CEU, Salut Porres, explica que els pares han de ser conscients que, a causa de la presència de dispositius digitals, "la casa ja no és el lloc de seguretat que sempre havia estat".
"Davant d’aquesta realitat, és precís que els pares adoptin mesures d’acompanyament i supervisió de l’ús d’aquests dispositius per part dels seus fills. També és fonamental que les famílies rebin formació sobre quines són les amenaces que hi ha en els mitjans digitals i la millor manera de prevenir-les", aconsella Porras.
En aquest context, el director dels Graus d’Educació Facultat d’Humanitats i Ciències de la Comunicació de la Universidad CEU San Pablo, Eduardo Baura García, ressalta que el futur docent "necessita tenir clar quines condicions han de donar-se per poder qualificar una relació entre alumnes com a assetjament escolar".
En segon lloc, subratlla que els futurs docents "han de saber que la prudència, l’empatia i l’assertivitat són virtuts i habilitats fonamentals que els permetran saber manejar les situacions d’assetjament de la millor manera possible, aconseguint posar fi a aquesta situació d’abús i ajudant tots els alumnes a saber extreure lliçons vitals de cara al seu creixement com a persones".
Així mateix, la coordinadora i professora del Cicle Superior en Educació Infantil CEU FP Sevilla, María Esteban, lamenta que l’assetjament escolar sigui un problema que a Espanya pateixen "multitud de menors". "El nostre sistema educatiu ha d’engegar plans contundents que canviïn el panorama amb què han de conviure tants nens i adolescents durant el seu període escolar", proposa.
Davant de la importància que la tecnologia cobra en el dia a dia dels joves i com aquesta pugues convertir-se en una eina per lluitar amb assetjament escolar i el ciberassetjament, la marca SPC incideix en la importància que els pares se serveixin de softwares de control dels pares perquè a tota hora sàpiguen què fan els menors als seus dispositius i puguin limitar els accessos a certes apps o webs, així com el temps d’ús dels equips tecnològics o de certes aplicacions.
També aconsella ensenyar als nens que les contrasenyes dels comptes i perfils socials "només les han de conèixer ells i, a tot estirar, els seus pares si així ho han decidit en l’àmbit familiar". Els més petits han de saber que si un menor decideix etiquetar-ne un altre en una publicació a les xarxes, o bé comparteix unes imatges o un vídeo acompanyat per un altre usuari, l’ha de sol·licitar abans permís.
El mateix passa si el petit decideix compartir una fotografia o vídeo seu: ha de conèixer la importància del que està fent i saber que ja no pot tenir cap control sobre aquesta imatge que ha enviat. Tampoc no han de compartir informació seua, com el nom del seu col·legi o on viuen, els usuaris d’Internet, ja que no se sap qui s’amaga darrere d’un perfil o pseudònim.