En cas de pandèmia de grip aviària, hi podria haver vacunes en 4 mesos, segons l’OMS

La ràpida expansió de la grip aviària en els últims anys ha augmentant el temor a què aquest virus pugui ser la pròxima pandèmia global, encara que la cap de prevenció gripal de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) subratlla en una entrevista a EFE que el món està més ben preparat que abans de la covid i, fins i tot, hi podria haver vacunes en menys de mig any.

"Portaria entre tres o quatre mesos des que la pandèmia s’iniciés fins que les primeres dosis estiguessin disponibles al mercat", va assenyalar Zhang Wenqing, que des de fa 12 anys dirigeix el programa de prevenció global de la grip de l’OMS,

Va aclarir que no és possible preparar ja aquestes vacunes, ja que han de basar-se en la versió més actualitzada del virus, la que causi una hipotètica pandèmia.

És segur que la seua composició genètica seria diferent de la que actualment circula en la natura, especialment en ocells migradors i de forma creixent en mamífers com foques, visons, lleons marins, murris i últimament també espècies domèstiques com gossos o gats.

"Països com els Estats Units acumulen vacunes basades en antigues versions del virus H5N1 (causant de la grip aviària) que podrien potser ser utilitzades en un primer moment, com a primeres dosis per guanyar temps fins que se n'elaboressin altres amb contingut actualitzat i basat en noves versions", va assenyalar Zhang.

Des de 2020, una nova evolució de la grip aviària, la H5N1 2.3.4.4B, s’ha expandit ràpidament a través dels ocells migradors pel continent americà i cada vegada s’han documentat més casos en mamífers, incloses vaques i cabres en granges dels Estats Units.

L’OMS no eleva l’alarma després dels casos en bestiar

L’abril passat, el primer contagi conegut d’aquesta malaltia de mamífer a humà (el treballador d’una granja lletera a Texas) i el fet que el virus hagi estat trobat en llet de vaques infectades han generat preocupació, encara que l’OMS ara per ara manté en "baix" el risc epidèmic de l'H5N1.

"Des de 2021 s’han reportat 28 casos en humans, dels quals 13 pertanyen al tipus 2.3.4.4B", va recordar Zhang. Entre aquests 13 casos n'hi ha confirmats dos a Espanya, un a Xile i un altre a l’Equador.

Des que van aparèixer els primers casos en humans fa 20 anys s’han confirmat uns 900 contagis i en més de la meitat el pacient va morir, encara que l’experta va demanar de tenir en compte la possibilitat que només s’hagin detectat els casos més greus, que van requerir hospitalització.

Una altra explicació possible de tantes morts és que "ara per ara és un virus animal que tendeix a acoblar-se a receptors de l’ésser humà en la part baixa del sistema respiratori (pulmons), per la qual cosa sol provocar formes severes de la malaltia tals com pneumònies".

El virus intenta saltar a noves espècies

En general, subratlla l’experta, el món estaria relativament preparat per a una hipotètica arribada a gran escala de la grip aviària a l’ésser humà, espècie a la qual el virus H5N1, va indicar, està intentant adaptar-se.

"El virus exerceix cada vegada més pressió, intenta saltar la barrera de les espècies i establir-se entre la població humana. Cada vegada que infecta una persona és un intent", va subratllar Zhang. L’epidemiòloga va recomanar que persones en risc de contreure grip aviària, tals com treballadors en granges, es vacunin contra la grip estacional comuna.

Encara que en principi això no protegiria contra la primera d’aquestes malalties, sí que reduiria el risc que els dos virus convisquin en un mateix organisme humà, creant un possible caldo de cultiu per a futures i perilloses mutacions.

L’extensió del virus de la grip aviària a Amèrica i a diferents espècies de mamífers es va produir en uns anys (de 2020 a 2022) en què l’alerta pels patògens gripals es va reduir en el planeta, primer per l’atenció obligada a la covid però també perquè les mesures preventives van reduir al mínim l’expansió de la grip estacional comuna.

Malgrat això, va assenyalar Zhang, el món està més ben preparat per a eventuals pandèmies com la que podria causar la grip aviària gràcies a les experiències brindades per la covid-19, així com a noves eines com les vacunes d’ARN missatger creades per combatre el coronavirus, i que segons la seua opinió també podrien adaptar-se contra el virus de la grip.