Un orangutan es cura una ferida fabricant un ungüent amb una planta medicinal
Rakus, l’orangutan de Sumatra que s’ha automedicat.
El juny de 2022, en el centre d’investigació Suaq Balimbing, al Parc Nacional de Gunung Leuser (Indonèsia), un orangutan mascle de Sumatra anomenat Rakus va patir una ferida facial sota de l’ull dret durant una baralla amb un altre mascle orangutan. El que va succeir tres dies després va captar l’atenció dels científics.
Els investigadors van observar com Rakus es curava la ferida utilitzant una planta coneguda per les seues propietats analgèsiques i cicatritzants. L’orangutan va mastegar les fulles de la planta per produir un líquid que va aplicar repetidament a la ferida i després va col·locar el material vegetal mastegat directament sobre la lesió, similar a l’aplicació d’un emplast mèdic.
La planta que va utilitzar Rakus és una planta enfiladissa perenne anomenada comunament Akar Kuning (nomeni científic Fibraurea tinctoria), que rares vegades és consumida per orangutans en aquesta àrea. Aquest cas és el primer registre documentat d’un animal salvatge tractant activament una ferida amb una planta amb propietats medicinals.
Els investigadors van observar que el comportament de Rakus no semblava casual, sinó intencionat. Va seleccionar específicament la ferida a la seua cara i va repetir el procés diverses vegades fins que la ferida es va tancar en cinc dies, sense signes d’infecció.
Aquest comportament suggereix que les capacitats cognitives necessàries per al tractament actiu de ferides amb plantes poden ser ancestrals en els orangutans i possiblement compartides amb els humans. Tanmateix, es necessiten més investigacions per comprendre completament aquestes capacitats cognitives i si altres orangutans també realitzen aquest comportament.
Els orangutans, com a grans simis adaptats a viure en els arbres, tenen grans capacitats cognitives i són coneguts per ser excel·lents solucionadors de problemes. Adquireixen habilitats a través de l’aprenentatge social per observació i les transmeten de generació en generació. La població on es va fer aquesta observació és coneguda pel seu ric repertori cultural, que inclou l’ús d’eines en diferents contextos.
