Un estudi de la UAB obre la porta a noves teràpies contra el Parkinson
Localitzen una regió de la proteïna associada a la malaltia on es podria neutralitzar la toxicitat que afecta el cervell
Investigadors de la UAB han identificat una diana terapèutica per neutralitzar les formes tòxiques de la proteïna alfa-sinucleïna, associada directament al Parkinson. En concret, han localitzat una regió de la proteïna que seria atacable per evitar que es converteixi en fibres amiloides tòxiques que s’acumulen al cervell de les persones afectades per la malaltia. La descoberta obre la porta a desenvolupar noves teràpies per aconseguir la inactivació d’aquesta àrea de la proteïna, segons recull l’estudi liderat des de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB-UAB) i el Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular, el qual ha estat publicat a ‘Journal of the American Chemical Society’.
Els investigadors recorden que l’agregació de l’alfa-sinucleïna és una característica distintiva del Parkinson, entre altres malalties. Es tracta d’un procés dinàmic en què la proteïna s’autoacobla formant oligòmers que acaben sent fibres amiloides tòxiques, les quals s’acumulen al cervell dels pacients. Aquests oligòmers tenen un paper clau en el desenvolupament i la progressió de la malaltia, de manera que els investigadors ressalten que és fonamental tractar-los en les primeres etapes del diagnòstic. Amb tot, la seva naturalesa transitòria i molt dinàmica fa que sigui complicat estudiar la seva estructura i poder desenvolupar teràpies per bloquejar-los.
Fins ara els investigadors havien observat que la petita molècula PSMα3 inhibia l’agregació de l’alfa-sinucleïna en unir-se als oligòmers, fet que bloquejava la conversió en fibril·les i anul·lava la neurotoxicitat. Ara, a més, han identificat on, com i en quin moment es produeix aquesta unió en els oligòmers, i han descobert una regió “indispensable” per al procés de conversió estructural associat amb els símptomes del Parkinson, segons destaquen en un comunicat difós per la UAB.
“Usant aquesta regió identificada ara podrem desenvolupar noves molècules que imitin les propietats del PSMα3 amb una afinitat i eficàcia molt superiors”, explica Salvador Ventura, director del grup de recerca de Plegament de Proteïnes i Malalties Conformacionals a l’IBB-UAB i coordinador de l’estudi.
Al mateix temps, els investigadors asseguren que l’estudi també és rellevant per aprofundir en el coneixement dels mecanismes moleculars implicats en el Parkinson familiar. Aquesta variant de la malaltia, que sol afectar les persones en edats més joves, està freqüentment associada a mutacions localitzades en la regió P2 d’alfa-sinucleïna, com la mutació G51D, que genera una de les variants més agressives del Parkinson.
La recerca l’han duta a terme els investigadors de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB-UAB) i del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular Salvador Ventura, Jaime Santos, Jordi Pujols i Irantzu Pallarès. També hi han participat investigadors de les universitats del País Basc, de Bordeus, de Leeds i d’Aarhus, i del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC).