El 87% de dones renuncia a la seua carrera laboral en ser mare per "salut mental" i "no arribar a tot", segons un estudi

El 87% de les dones renuncia a algun aspecte de la seua trajectòria laboral en ser mare per "no poder arribar a tot" i "cuidar-se de la seua salut mental", segons es desprèn de l’enquesta 'Sense mares no hi ha futur', presentada aquest dimarts, 7 de maig, per l’Associació Jo no Renunci del Club de Malasmadres, en el Espacio Fundación Telefónica de Madrid.

Com ha explicat en roda de premsa la presidenta de la Asociación Yo No Renuncio i fundadora del Club de Malasmadres, Laura Baena, es tracta d’un estudi que posa el focus en la "falta de xarxes formals" per a la conciliació i l’ajuda a la maternitat i el seu "impacte directe" en la baixada de natalitat o que es generin contextos perquè les dones desitgin tenir més fills o filles.

En concret, de les 18.000 dones enquestades --entre el 19 i el 27 de febrer--, un 87% han renunciat a algun aspecte de la seua trajectòria laboral en convertir-se en mares, "ja sigui perdent salari, rebutjant oportunitats laborals o canviant de feina." Així mateix, rebutjar llocs de responsabilitat o canviar a un lloc de treball amb horaris que permetin conciliar són situacions que han viscut el 21% i el 20% de les dones, respectivament.

L’estudi afegeix que un 85% de mares s’han sentit soles des que són mares "per no comptar amb els suports per conciliar", la qual cosa reflecteix, segons els impulsors del document, que les dones senten una "falta d’acompanyament" que els fa sentir soles i els porta a renunciar a la seua carrera professional.

En paraules de Baena, la societat "nega el futur a les mares, es perd la identitat de les dones quan arriba el tsunami maternal i et diuen que 'ja no vals’, que 'com ho faràs’, que potser 'millor pren un temps’ o 'busca un altre camí, és per tu'". "En una societat on les persones cuidadores són majoritàriament dones, qui cuida les mares? La resposta és ningú", ha afegit.

Per això, l’objectiu d’aquest estudi és posar el focus en què necessiten les dones i com se senten per "no només treure el malestar al carrer, sinó que les dades també mostren el camí per camí que cal anar". Com ha destacat Baena, "es tracta de poder conciliar" i de "viure la maternitat i no sobreviure la maternitat" perquè la "conciliació no sigui un privilegi pagat".

La presentació també ha comptat amb la intervenció de la responsable de projectes i investigació social del Club de Malasmadres, Maite Egoscozabal, per a qui aquest document posa el focus a "la punta de l’iceberg" de les situacions a què s’enfronten les mares treballadores, com la renúncia al salari, al mercat laboral o la salut mental", però també a les "barreres internes i externes" que apareixen després.

D’aquesta manera, l’enquesta identifica barreres internes com "la falta de coresponsabilitat, l’educació amb estereotips de gènere o les creences sobre el model de ser 'bona mare'", i també externes, com ha indicat Egoscozabal, que "tenen a veure amb el sistema laboral, les mesures, els permisos, les xarxes de suport i el reconeixement social i econòmic".

En aquesta línia, segons ha especificat, el preu de no comptar amb suports a l’hora de conciliar és "molt alt" per a les mares ja que, segons es desprèn del document, més de la meitat de les enquestades argumenten haver hagut de renunciar a causa de la sobrecàrrega de feina, per no poder arribar a tot i cuidar-se de la seua salut mental (52%).

Així mateix, dos de cada cinc dones no poden assumir el cost que suposen les cures puntuals i no els compensa pagar serveis o escoles infantils que els atenguin, per la qual cosa acaben renunciant per cuidar. Per aquesta raó, la Asociación Yo No Renuncio ha insistit en la necessitat d’implantar la gratuïtat dels serveis de cura perquè no es produeixi una bretxa social entre famílies.

Un país en el qual els avis són sinònim de conciliació

D’altra banda, les dades de l’estudi deixen constància que, quan es parla del suport per a les famílies, els avis estan al capdavant. En concret, segons ha assenyalat Egoscozabal, "la figura dels avis cobra moltíssima importància" i 7 de cada 10 dones recorren a les àvies o avis quan ella o la seua parella (si la té) no poden atendre els seus fills.

En aquest sentit, el 58% de les dones declaren sentir-se molt avalades per la família, una xifra que baixa en preguntar pel suport de les empreses. Així, quan se’ls pregunta si troben suport per a la conciliació, sis de cada deu reconeixen que no "el troben i "només el 19% afirmen que les empreses ofereixen flexibilitat horària", una mesura que, com assenyala la responsable de projectes i investigació social, "es confon amb la permanent presència en les dos esferes".

En ser preguntades pels ajuts més allà de la familiars, sis de cada deu dones desconeixen si hi ha serveis públics de cura en el seu municipi o barri, i el 17% reconeix haver accedit en alguna ocasió. Tanmateix, "al 73% de les dones enquestades els agradaria comptar amb un servei que l’ajudés a cuidar els seus fills o filles en moments puntuals".

"No volem flors, volem lleis"

Arran d’aquesta enquesta, la Asociación Yo No Renunci ha posat en marxa la campanya 'Les Malasmadres no volem flors, volem lleis’, en el marc del Día de la Mare, a fi d’aconseguir que 13 propostes per a la millora de la conciliació i el suport a la maternitat es converteixin en lleis.

Entre elles destaca, "la necessitat que s’ampliïn els permisos de naixement mínim fins les 24 setmanes, uns permisos que porten congelats ja més de trenta anys". Aquesta petició ja ha estat firmada per més de 10.000 persones i s'hi pot donar suport entrant a 'lasmadresqueremosleyes.com'.

A més de presentar aquesta enquesta, s’ha celebrat una taula de debat per analitzar què es necessita a Espanya perquè la maternitat i les cures es valorin realment. La trobada, moderat per Baena, ha comptat amb la participació de la secretària d’Estat d’Igualtat i per a l’Erradicació de la Violència contra les dones, Aina Calvo Sastre, juntament amb l’actriu i divulgadora perinatal, Andrea Ros, la periodista i escriptora, Nuria Labari, i la filòsofa Ana de Miguel.

En la seua intervenció, la secretària d’Estat ha destacat que la "conciliació sense coresponsabilitat no és possible i sense conciliació i coresponsabilitat no hi ha igualtat". "Tenim molta tasca per davant, moltes coses per canviar," ha postil·lat Calvo, que ha advocat per "polítiques compromeses", a més de subratllar que "l’administració no ho pot fer sola i una llei no el pot canviar tot".

Segons el seu parer, l’objectiu ha de ser la "resignificació de les cures" i entendre que "el treball domèstic de la cura és també una inversió i no té cost zero" en l’Estat de Benestar. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de "reforçar el paper dels homes, implicar-los en la cura activa i en l’acompanyament, fonamental, però també nuclear en la tasca de ser pare".

En el mateix sentit s’ha pronunciat De Miguel, que ha reclamat "asseure’s amb els homes" per poder "fer un nou contracte social". Per la seua part, Labari ha demanat "d’enderrocar molts prejudicis" mentre Ros ha posat el focus en què "la salut mental materna sigui en el centre d’una vegada". "Sense mares no hi ha futur i aquesta és la nostra revolució", ha conclòs Baena.