S'observa per primera vegada com el desglaç fractura masses de gel a l'Antàrtida
S'observa com el desglaç fractura masses de gel: Es forma un toll d'aigua fosa sobre la plataforma de gel. El repetit omplert i drenatge de les piscines debilita el gel.
Per primera vegada s'ha vist en una plataforma de gel antàrtica que els estanys d'aigua de desgel provoquen que el gel es flexioni i s'acabi fracturant, un fenomen predit anteriorment.
La troballa genera preocupació que, a mesura que avança el canvi climàtic i es produeix una fosa més gran, les vulnerables plataformes de gel de l'Antàrtida col·lapsaran, cosa que contribuirà a l'augment global del nivell del mar.
"Les plataformes de gel són extremadament importants per a la salut general de la capa de gel antàrtica, ja que actuen per reforçar o contenir el gel de les glaceres a terra", va dir en un comunicat Alison Banwell, científica de l'Institut Cooperatiu per a la Investigació en Ciències Ambientals (CIRES) de l'Universitat de Colorado Boulder i autora principal d'un estiguen el Journal of Glaciology.
"Els científics han predit i modelat que la càrrega d'aigua de desglaç a la superfície podria causar la fractura de les plataformes de gel, però ningú havia observat el procés al camp fins ara".
"Sembla molt probable que aquest procés expliqui el col·lapse de la plataforma de gel Larsen B", va afegir Doug MacAyeal, professor emèrit de Ciències Geofísiques de la Universitat de Chicago i coautor de l'article, referint-se a un famós esdeveniment de 2002 en què més de 1.500 quilòmetres quadrats de gel antàrtic van col·lapsar a l'oceà en qüestió de setmanes.
Al voltant del continent de l'Antàrtida, gruixudes capes de gel glacera flotant s'estenen sobre l'oceà. Conegudes com a plataformes de gel, es creu que ajuden a mantenir estables les glaceres interiors, però cada cop més semblen estar col·lapsant.
El 2019, un grup d'investigadors dirigit per Banwell va viatjar a la plataforma de gel Jorge IV, que es creu que és una de les plataformes de gel en risc a l'Antàrtida. Van col·locar càmeres de lapse de temps i sensors GPS per monitoritzar el gel al llarg d'un any durant tot el cicle estacional de congelació i descongelació.
Tot i això, el brot de COVID-19 va fer que passés més d'un any abans que poguessin tornar. Quan van tornar a finals del 2021, diverses de les estacions s'havien perdut. Afortunadament, alguns instruments van sobreviure i havien documentat molta evidència.
Segons la investigació, és així com funciona el procés. Les temperatures més càlides de l'aire fan que les capes superiors de gel de la plataforma de gel es fonguin. L'aigua acabada de líquid forma un toll que concentra el pes en una zona. Després, com sap qualsevol que hagi intentat prendre aigua en un got amb les mans, l'aigua trobarà el camí cap avall fins i tot a través de l'esquerda més petita.
L'aigua que degota amplia les esquerdes al gel, com esquerdes que s'estenen a partir d'un sotrac a la carretera amb el temps. Al llarg de l'estiu, les piscines s'omplen i després es drenen, una vegada i una altra; Els sensors GPS col·locats sobre la plataforma de gel van registrar que la plataforma de gel baixava i pujava aproximadament 30 centímetres cada cop. Això debilita encara més el gel.
El gel és estructuralment fràgil, va afirmar MacAyeal; "És com una forma feble de vidre". Al final, la presa es trenca. Les estacions de GPS van registrar un canvi d'altitud molt sobtat, cosa que vol dir que el gel s'havia fracturat.
Els investigadors van dir que era probable que aquest cicle de desglaç i congelació fos un factor clau en el col·lapse de la plataforma de gel Larsen B el 2002, la ruptura més gran d'una plataforma de gel registrada. Abans de l'esdeveniment, els satèl·lits havien registrat molts bassals d'aigua fosa sobre la plataforma de gel.
El nivell global del mar ha augmentat entre vint i nou centímetres des del 1880, i la tendència s'està accelerant amb el temps. La fosa del gel antàrtic és un factor important i els científics temen que la pèrdua de les plataformes de gel desestabilitzi encara més la situació.
"Aquestes observacions són importants perquè es poden fer servir per millorar els models i predir millor quines plataformes de gel antàrtiques són més vulnerables i més susceptibles a col·lapsar en el futur", va dir Banwell.
