Absolt Rafael Amargo de tràfic de drogues al seu pis de Madrid després d’anul·lar-se les escoltes

L’Audiència Provincial de Madrid ha absolt el bailaor Rafael Amargo d’un delicte contra la salut pública de què havia estat acusat per la Fiscalia de Madrid en relació amb la venda de droga al seu antic pis de Malasaña de la capital en declarar-se nul·les les intervencions telefòniques.

Així consta en una sentència, a què va tenir accés Europa Press, en la qual els magistrats exoneren el bailaor, el seu exproductor Eduardo de Santos i una altra persona jutjada pels mateixos fets.

Rafael es troba en llibertat provisional des del passat 12 d’abril, data en la qual el judici va quedar vist per a sentència. Aquesta mesura es va acordar a instàncies de la Fiscalia de Madrid per assegurar la celebració del judici després de trencar les mesures imposades de firmar davant del jutjat.

L’absolució té lloc després que la Sala consideri que no es van complir les exigències mínimes que exigeix la llei per acordar la intromissió al secret de les comunicacions, per la qual cosa declara nul·la la intervenció dels telèfons dels investigats sol·licitada per la Policia i acordada pel jutjat d’Instrucció.

Els magistrats estimen que la base objectiva que justificava la sol·licitud d’intervencions telefòniques era "insuficient per estimar que la mesura fos proporcionada amb base als elements en què fonamentaven els agents la sospita de la comissió d’un delicte contra la salut pública".

Aquesta qüestió va ser plantejada per la defensa dels investigats, entre ells l’advocat Marcos García Montes, a l’inici de la vista oral i que el tribunal ha considerat pertinent.

Mesures d’investigació tecnològica

En un extens raonament, la Sala considera que la interlocutòria inicial d’intervencions telefòniques, amb data 1 de juliol de 2020, oferia una exposició de fets partint de la investigació sobre un grup criminal que s’estaria dedicant a la distribució de substàncies estupefaents, principalment metamfetamina, dins del Districte Centre de Madrid.

"Substàncies que prèviament estaria rebent de diferents distribuïdors ubicats en aquesta província, avançant-se que se sol·licitarien mesures d’investigació tecnològica "pel grau de professionalitat i especialització de les persones investigades", assenyala.

"La resolució accedint a la sol·licitud policial --diu la sentència--, va ser assumida sense més ni més pel jutge d’instrucció en el sentit que no va entrar a ponderar la suficiència de les dades, la qual cosa fa que, de facto, la ponderació reflectida en la decisió judicial fos l’efectuada pels agents a la seua sol·licitud", agrega la interlocutòria .

Segons els magistrats, en el present cas "els elements de caràcter objectiu s’aporten, no així si els mateixos eren suficients per assolir tal conclusió, en faltar-li a la investigació dades sobre les relacions entre uns i altres, entre Rafael Amargo i les presumptes "mules" que treballarien per a ell, qui vivia a cada domicili o si es trobaven en ell el moment dels fets".

A la desproporcionalitat d’aquesta mesura, que té un caràcter general, es va afegir en el moment una altra circumstància, com va ser la d’afegir a la llista dels telèfons intervinguts els de l’esposa de Rafael.

Es va fer, segons el tribunal, amb l’excusa que els narcotraficants solen utilitzar els dispositius telefònics d’altres persones del seu nucli familiar per a les seues il·lícites activitats, supòsits que no consten en cap ofici policial, ja que en cap ofici no es diu que l’esposa de Rafael G. utilitzés els seus telèfons per transmetre, per compte del seu espòs, informació relaciona amb l’activitat delictiva, com tampoc no s’apunta si més no que pogués col·laborar amb ell en la realització de tal activitat o es beneficiés de la mateixa. La sospita que els telèfons de l’esposa fossin utilitzats pel marit no sembla, doncs, mínimament fundada.

Exclusió del material probatori

Declarada nul·la la interlocutòria d’intervenció telefònica, la sentència abunda en la presumible "connexió d’antijuricitat" entre el declarat nul i les diligències posteriors i conclou que, "tant des del punt de vista causal com jurídic o normatiu, l’autorització d’entrada i registre i el trobat als domicilis han de quedar també afectades per la nul·litat de les intervencions telefòniques".

Per tant, el material probatori derivat de l’escorcoll ha de quedar exclòs de valoració". La resolució afegeix que "no existeixen elements probatoris independents que permetin acreditar la possessió de substància preordinada al tràfic per part de dos acusats o de la seua col·laboració amb Rafael G. en el tràfic d’estupefaents".

De fet, els jutges dubten que encara amb la valoració del material probatori exclòs, constituït per les converses telefòniques, pogués haver-se acabat l’existència d’aquesta associació i organització entre els investigats pel tràfic d’estupefaents com se sostenia en l’escrit d’acusació.

Com tampoc no semblava evidenciar-se amb una mínima consistència la hipòtesi apuntada pels investigadors de l’existència d’algun intent de finançament de produccions artístiques en què participaven Jesús Rafael i Juan Eduardo amb els ingressos derivats d’aquesta presumpta activitat comuna de tràfic o, en definitiva, l’existència d’un delicte comú de tràfic il·lícit d’estupefaents.

Baluard del flamenc

En la seua declaració, l’artista va manifestar que no tenia necessitat, "gràcies a déu", de dedicar-se "a una altra cosa que no siguin les arts escèniques", recordant que ha estat "bandera i baluard a Espanya" del flamenc i comparant-se amb Lola Flores per la seua "generositat".

"Porto tres anys i mig callat i estic content per estar amb vostès. Vaig que dir la veritat i tota la veritat d’aquest delicte provocat", va assenyalar.

Rafael Amargo s’enfrontava a nou anys de presó per un delicte contra la salut pública en quantitat de notòria importància, igual com el seu productor Eduardo de Santos en mantenir la fiscal les seues peticions de condemna.

Als informes, l’advocat Marcos García Montes va sol·licitar la lliure absolució d’Amargo i en el cas que fos condemnat, que se li apreciés una eximent completa per addicció a les drogues i se li sotmeti a un tractament ambulatori.

Les intervencions telefòniques i el testimoni dels investigadors de la Policia Nacional eren la principal prova de càrrec que té la fiscal per sustentar la seua acusació. Els advocats del bailaor van intentar impugnar aquestes escoltes, un extrem sobre el qual es pronunciarà el tribunal en la sentència.

Els investigadors i la Fiscalia de Madrid afirmen que Rafael Amargo i Eduardo realitzaven "compres conjuntes" destinades a finançar l’obra de 'Yerma', extrem que neguen els acusats en necessitar-se com a mínim 100.000 euros.

Al seu informe, la fiscal va manifestar que el tràfec de persones al pis de Rafael, el segon dreta del número 4 del carrer La Palma, en l’època dels fets investigats estava acreditat pel testimoni dels agents de la Policia Nacional.

La representant del Ministeri Fiscal va esmentar les escoltes intervingudes entre agost i novembre de 2020 en les quals es parlava de quantitats de droga que sobrepassen l’autoconsum i que determinen la notòria importància --penat d’entre 6 a 9 anys de presó-- citant una conversa en la qual una persona li demana unes 500 pastilles i una altra en la qual Rafael afirma que vol un quilo de metamfetamina.