SEGRE

LLEIDA

Memòria lleidatana des del Canadà

El museu virtual canadenc sobre la Guerra Civil inclou més fotografies i testimonis de Ponent

La pàgina web s'amplia amb un nou apartat sobre la contesa a Catalunya traduït al català

Deportació als camps nazis ■ La lleidatana Elena Tello Portolés comparteix la Targeta d’Identificació Provisional del seu oncle com a internat de Mauthausen. Va ser emesa quan només tenia 16 anys i va passar sis anys presoner en aquest camp d ...

Deportació als camps nazis ■ La lleidatana Elena Tello Portolés comparteix la Targeta d’Identificació Provisional del seu oncle com a internat de Mauthausen. Va ser emesa quan només tenia 16 anys i va passar sis anys presoner en aquest camp d ... - MUSEU VIRTUAL DE LA GUERRA CIVIL

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Museu Virtual de la Guerra Civil Espanyola (www. https://vscw.ca/es), nascut al Canadà el setembre del 2022, difon la memòria lleidatana amb fotografies i testimonis de Ponent. El web ha ampliat la informació que posava a disposició del públic i anima la ciutadania a compartir històries en primera persona, a més d’objectes. Entre aquestes històries s’inclou la de la lleidatana Elena Tello Portolés, professora d’espanyol i francès que actualment resideix a Seattle (EUA). “La família del meu pare eren republicans exiliats durant la Guerra Civil i van trobar refugi al camp d’Angouleme, França. D’allà, la família va ser deportada a Alemanya en trens de càrrega, la qual cosa es coneix com el Comboi del 927”, explica. En el seu relat afegeix que el seu avi, Lucas Tello Monterde, i el seu oncle, Jesús Tello Gómez, ambdós aragonesos, van ser enviats als camps de concentració de Gusen i Mauthausen. El seu avi va morir al camp nazi mentre que el seu oncle va sobreviure.

Deportació als camps nazis ■ La lleidatana Elena Tello Portolés comparteix la Targeta d’Identificació Provisional del seu oncle com a internat de Mauthausen. Va ser emesa quan només tenia 16 anys i va passar sis anys presoner en aquest camp d ...

La icònica fotografia d’Agustí Centelles que mostra l’horror de Maria Riu davant del cadàver del seu marit, Gabriel Pernau Sans, després de bombardeig del 2 de novembre del 1937, és la imatge del web i es pot veure ara al Museu Morera.

Així mateix, el museu virtual, impulsat pels historiadors Antonio Cazorla i Adrian Shubert, fa referència a altres episodis de la contesa a Lleida, com els bombardejos aeris per part de feixistes italians, la instal·lació del règim franquista o la repressió del clergat. Continguts que formen part d’una galeria dedicada a la guerra a Catalunya, en català, així com les entrevistes en primera persona del Memorial Democràtic gràcies a una conveni firmat entre els dos. En aquest banc de dades s’inclouen les d’una quarantena de lleidatans.

Per la seua banda, els impulsors del museu canadenc animen la ciutadania a enviar cartes, fotografies o documents per tenir una visió més personal de l’impacte de la contesa en els dos bàndols. Els interessats poden enviar un correu electrònic a vscw@yorku.ca. Una altra galeria nova és la Global, en la qual es mostra com va ser percebuda la guerra en diferents punts del món. A les diferents sales del museu virtual no només es parla del progrés de la contesa, sinó del seu impacte en la vida quotidiana, la repressió, amb especial èmfasi en els càstigs de gènere contra les dones, així com el paper internacional. Una altra de les galeries se centra en el País Basc i està disponible en eusquera. La idea és continuar incloent més material.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking