Nou descobriment sobre les piràmides egípcies
L’equip d’investigació davant la piràmide del Temple de la Vall d’Una, que actuava com a port fluvial en l’antiguitat. Fotografia facilitada per Eman Ghoneim.
Un equip internacional d’investigadors ha descobert que les piràmides egípcies es van construir originàriament al llarg d’un braç d’aigua del riu el Nil, de 64 quilòmetres de longitud, que han anomenat 'Ahramat' (piràmides en àrab), que posteriorment va quedar sepultat sota terres de cultiu i desert. La troballa, que recull aquest dijous la revista Communications Earth & Environment, podria explicar per què 31 piràmides, entre elles els complexos piramidals de Giza i Lisht, es concentren ara en una estreta i inhòspita franja desèrtica, part del Sàhara. Totes aquestes piràmides es van construir al llarg d’un període de gairebé 1.000 anys que va començar fa uns 4.700 anys, quan el Nil solia tenir un cabal molt més gran que l’actual i en algunes zones es dividia en diversos braços, segons les proves sedimentàries estudiades.
'Moguda' per la naturalesa
Els autors creuen que una gran acumulació de sorra arrossegada pel vent, i vinculada a una gran sequera que va començar fa 4.200 anys, podria explicar la migració del braç d’aigua Ahramat cap a l’est i la seua posterior sedimentació. La investigadora principal, Eman Ghoneim, de la Universitat de Carolina del Nord a Wilmington, i el seu equip van estudiar imatges per satèl·lit per trobar la possible ubicació d’aquest antic braç del riu que discorria pels estreps de l’altiplà del desert occidental d’Egipte, molt a prop dels camps de piràmides. A continuació, van utilitzar prospeccions geofísiques i van estudiar mostres de terra per confirmar la presència de sediments fluvials i d’antics canals sota la superfície terrestre moderna, la qual cosa indicaria la presència d’un antic ramal del Nil: Ahramat.
Explica la localització de les piràmides i la funció del riu
Aquesta troballa explicaria per què aquests camps de piràmides es van concentrar al llarg d’aquesta franja particular del desert, a prop de l’antiga capital egípcia de Memfis, ja que haurien estat fàcilment accessibles a través del braç del riu en el moment en què es van construir. A més, els autors han vist que moltes de les piràmides tenien calçades que acabaven a les vores del braç de l’Ahramat, la qual cosa indicaria que el riu s’utilitzava per transportar materials de construcció.
Aquests descobriments subratllen la importància del Nil com a 'autopista' i artèria cultural per als antics egipcis, i també posen en relleu com les societats humanes s’ha vist històricament afectades pels canvis mediambientals.
Els investigadors advoquen per continuar investigant per trobar més ramals extints del Nil que ajudin a prioritzar les excavacions arqueològiques al llarg de les seues vores i a protegir el patrimoni cultural egipci.
