Nous avenços cap a una vacuna eficaç davant del VIH gràcies a una estratègia seqüencial

Científics han fet diversos avenços en el disseny d'una classe de vacunes contra el VIH que podrien oferir una àmplia protecció contra el virus, segons quatre nous treballs de recerca en què s'han desenvolupat diferents mètodes per obtenir anticossos neutralitzants d'ampli espectre.

Els resultats d'aquests estudis encara preliminars es publiquen a les revistes Science, Science Translational Medicine i Science Immunology, i en tots quatre es descriuen nous passos en una estratègia seqüencial de vacunació per obtenir una candidata eficaç davant del virus VIH.

Els experiments es van fer en macacos rhesus i ratolins, i una de les propostes es troba en fase 1 d'assajos clínics. Entre els autors hi ha científics dels nord-americans Institut de Recerca Scripps, la Universitat de Louisville i la Universitat de Califòrnia, San Diego.

L'epidèmia del VIH ha entrat en la cinquena dècada i la comunitat científica ha dedicat temps i recursos al desenvolupament de vacunes candidates contra el virus.

Tot i això, les autoritats sanitàries encara no tenen una vacuna eficaç i aprovada que indueixi anticossos àmpliament neutralitzants, capaços de neutralitzar els ceps circulants més comuns del VIH, recorda un resum del grup Science.

Una de les solucions consisteix en un procés anomenat selecció de la línia germinal, en què els investigadors utilitzen una sèrie de proteïnes dirigides pel sistema immunitari (immunògens) per guiar i 'preparar' els limfòcits B joves a mesura que maduren en llocs anomenats centres germinals.

L'objectiu, induir les cèl·lules a produir anticossos àmpliament neutralitzants contra el VIH.

José Alcamí, director de la Unitat d´Immunopatologia de la SIDA de l´Institut de Salut Carles III, apunta que l´objectiu de tota vacuna preventiva és induir la producció d´anticossos neutralitzants per part del sistema immunitari i habitualment l´antigen utilitzat ha d´incloure o estar format per la embolicada o proteïnes de superfície del virus.

Són aquestes proteïnes les que interaccionen amb els receptors d'entrada a la cèl·lula, i per això el seu bloqueig mitjançant anticossos neutralitza la infecció pel virus, assenyala Science Media Centre Espanya (SMC), una plataforma de recursos científics.

La dificultat per obtenir una vacuna ve donada per l'estructura de l'envolta del VIH que la fa molt poc accessible a l'acció dels anticossos neutralitzants, detalla el viròleg, que no participa als estudis.

Atesa la dificultat de generar anticossos neutralitzants contra el VIH, els autors d'aquests nous treballs guien el sistema immunitari per generar un tipus específic d'anticossos neutralitzants amb diferents immunògens.

Primer més senzills (perquè puguin ser reconeguts millor) i després més complicats i propers a la proteïna d'embolcall original del VIH, detalla Julià Blanco, cap del grup Virologia i Immunologia Cel·lular a l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa.

La proteïna d'embolicada del VIH té diferents regions que són reconegudes pels anticossos neutralitzants. Per a una regió específica (el lloc d'unió a CD4) aquesta estratègia ja s'havia utilitzat i fins i tot ha arribat a estudis en humans.

Ara apareix una segona regió (la base del llaç V3) que també pot ser utilitzada de manera similar. "Si es combinen les dues estratègies es podria generar més quantitat i diversitat d'aquests anticossos neutralitzants (cosa que faria més eficaç una potencial vacuna)", detalla Blanco, que no participa en els estudis.

La vacunació seqüencial pot ser una estratègia excel·lent, però pot necessitar un nombre excessiu d'immunògens, cosa que complicaria convertir-la en un producte que arribi a la població més necessitada. "Queda molta feina per endavant", resumeix SMC.