Buscant un clon del planeta Terra

Encara que el projecte està liderat per la NASA, les principals agències espacials del món també s’han afegit a aquesta ambiciosa iniciativa per trobar mons habitables. Un equip de més de 1,000 científics i enginyers ja treballa en una missió centrada a buscar indicis de vida en planetes que orbiten altres estrelles, amb l’objectiu de trobar un clon de la Terra.

L’Observatori de Mons Habitables (HWO, per les seues sigles en anglès) serà un gegantí telescopi dissenyat per buscar signes de vida. Encara que la posada en marxa, des d’on escorcollarà el cosmos, està prevista per a finals de la pròxima dècada, ja s’ha començat a construir la sofisticada infraestructura científica i tecnològica necessària per a una missió d’aquesta magnitud.

L’observatori, segons la Nasa, proporcionarà potents capacitats per fer descobriments astrofísics, des del "pati del darrere" del Sistema Solar fins a l’Univers més llunyà, i a partir del coneixement de diverses missions espacials anteriors aquesta s’ha dissenyat específicament per identificar planetes potencialment habitables al voltant d’altres estrelles, examinant de prop les seues atmosferes per determinar si és possible que existeixi vida.

L’objectiu és identificar i obtenir imatges directes d’almenys 25 mons potencialment habitables i utilitzar modernes tecnologies -com l’espectroscòpia- per provar de trobar "biofirmes" químiques en les atmosferes, inclosos gasos com l’oxigen o el metà, que podrien constituir una prova fonamental de l’existència de vida.

El primer pas ha estat la posada en marxa de l’Equip de Revisió de la Ciència, la Tecnologia i l’Arquitectura (START,en anglès), en el qual participen més de 1.000 investigadors i enginyers de tot el món.

Rere l'empremta línia del Hubble i el James Webb

A la missió capitanejada per la Nasa s’hi han sumat la japonesa JAXA, la canadenca CSA i la Agencia Espacial Europa (ESA), que ha designat ja els tres investigadors que s’integraran a aquest equip, des del qual coordinaran els esforços del món acadèmic i de la indústria en un projecte que segueix la l'empremta d’altres de molt emblemàtics -com els telescopis Hubble o James Webb-

S’incorporaran a aquest equip multidisciplinari, en representació de l'ESA, la catedràtica d’Astronomia i Astrofísica i directora del Grup d’Investigació d’Astronomia Espacial de la Universitat Complutense de Madrid, Ana Inés Gómez de Castro; David Mouillet, de l’Institut de Planetologia i Astrofísica de la Universitat de Grenoble (França); i Michiel Min, de l’Institut d’Investigació Espacial dels Països Baixos.

La missió HWO es prolongarà durant els propers anys per provar d’identificar els millors candidats a allotjar algun indici de vida, el que constitueix un dels projectes científics i tecnològics més ambiciosos de les últimes dècades, però l’observatori espacial inclourà a més instrumentació per estudiar l’evolució química de l’Univers o la formació dels sistemes planetaris amb una resolució i una sensibilitat sense precedents.

Cada vegada més a prop de trobar vida

Gómez de Castro ha explicat a EFE que s'està buscant "un clon de la Terra", i de localitzar planetes que en termes d’atmosfera, vegetació o oceans poguessin ser capaços d’allotjar vida, que fossin literalment "habitables", i de trobar per tant molècules d’oxigen, d’amoníac, de metà o d’aigua que apuntessin que es tracta d’un sistema similar al de la Terra. Està l’home cada vegada més a prop de trobar vida en altres llocs? Després de moltes dècades d’exploració espacial i gràcies al desenvolupament de modernes i emergents tecnologies, la catedràtica contesta categòricament que sí; però també que encara que aquest és l’objectiu principal de la missió, la ciència, el coneixement i la indústria que s’abocaran en aquest projecte permetran indagar fins nivells desconeguts la distribució de la matèria fosca o l’origen de les galàxies.

Durant els propers anys, científics de tot el món determinaran els aspectes científics concrets que volen conèixer i mesurar abans de determinar els instruments que es necessiten per a això i que la indústria posi fil a l’agulla per construir-los.

Serà per tant una missió que es prolongarà durant molts anys, des que va ser concebuda per l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units i assumida per la Nasa fins el seu llançament a finals de la pròxima dècada, però Gómez de Castro no dubta que serà "històrica" pel coneixement, l’enginyeria, la tecnologia i el finançament que requerirà.

I encara que durant la seua llarga carrera investigadora i docent ha estat involucrada en nombrosos projectes i missions espacials, la catedràtica no oculta la il·lusió que genera la possibilitat de trobar "un clon" de la Terra. "Imagina veure la primera imatge d’aquest puntet blau, com la nostra Terra, i veure'l orbitar al voltant d’una altra estrella".

De moment, les agències espacials manquen de les tecnologies i instrumentacions necessàries per aconseguir-ho, encara que està convençuda que les tindran en els terminis fixats, i entre els reptes majúsculs de la missió cita la necessitat de desenvolupar un sistema òptic que sigui capaç de "tapar" una estrella que pot ser fins 100 milions de vegades més brillant que un altre objecte (un món potencialment habitable) que és al seu costat. "I el tindrem, segur."