L’atemptat en què van morir tres catalans a l'Afganistan aviva el debat sobre la conveniència de viatjar a països en conflicte

Viatjar a països i llocs en conflicte és molt minoritari, car i sol és operat per agències de viatges petites, molt especialitzades en aquest nínxol del qual amb prou feines hi ha dades oficials.

L’atemptat que va costar la vida a tres catalans i tres afganesos en un basar a Bamian (Afganistan), perpetrat per Estat Islàmic, ha tornat a obrir el debat sobre l’oportunitat o de viatjar a aquest tipus de llocs en conflicte.

Les poques dades oficials que hi ha a Espanya sobre turisme en països en conflicte són de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que publica una de les seues enquestes experimentals a través de les senyalitzacions dels telèfons mòbils, encara que en moltes de les destinacions o no hi ha dades o la mostra és tan petita que està protegida pel secret estadístic.

Tot i així, les xifres reflecteixen que l’aparició d’un conflicte és un cop de gràcia per al turisme: el nombre de viatgers a Ucraïna va caure a la meitat entre 2022 (any en què Rússia va iniciar la invasió del país) i 2023, el mateix que ha passat amb els que es van desplaçar en els últims mesos a Jordània o Egipte per la seua proximitat a Israel, en plena ofensiva militar contra el grup islamista Hamàs a la franja de Gaza.

No hi ha dades en aquestes enquestes prou representatives per a països com Birmània, el Sudan, Síria, el Iemen, Níger o el Txad, per exemple. En llocs com l’Iraq tot just es registren 1.670 viatgers anuals (el 2023) i a l’Iran, uns 3.000.

Cap de les grans companyies d’agències de viatges, ni tan sols les associacions d’agències, no allotgen empreses que ofereixin aquest tipus de recorreguts que busquen els qui volen sortir dels circuits més trillats del turisme.

Ho organitzen agències molt petites, especialitzades en aquest tipus de productes i molt concentrades a Catalunya, que és també la comunitat d’origen de la majoria dels viatgers que van a la recerca d’aquests viatges.

El producte surt de l’operativa dels grans majoristes, és molt personalitzat i, per tant, car. Bussejant al web es poden trobar viatges amb algunes d’aquestes agències per uns 4.000 euros per persona durant 10 dies a l’Afganistan, o de 13 dies des de 4.500 euros, passant també al Pakistan.

Com, per exemple, el cas d’Austerio Alonso, un madrileny enamorat del Txad que fa sis anys que organitza viatges a aquest país africà a través de la seua agència Kumakonda, en què treballen dos persones. Mou unes 120 persones a l’any, de molts client estranger i assegura EFE que mai no ha tingut problemes de seguretat al Txad, malgrat que el Ministeri d’Exteriors recomana no viatjar-hi.

Afganistan, turisme reduït a la mínima

Les úniques dades publicades sobre turisme a l’Afganistan són del mateix Govern afganès, que assenyala que des de març de 2023 fins al març d’aquest any va rebre 5.000 turistes estrangers, 18 vegades menys dels que va acollir el 1970, dècades abans de l’aparició del règim dels talibans.

La majoria de turistes procedeix de la veïna Xina, gràcies a les bones relacions diplomàtiques entre Pequín i el Govern de facto dels talibans, però també arriben europeus, segons va explicar a EFE el ministre adjunt d’Informació i Cultura del Govern dels fonamentalistes, Muhajir Farahi.

El Ministeri d’Afers Estrangers "insta encaridament" a no viatjar el país. Si finalment es decideix anar-hi, cal extremar les mesures de seguretat i autoprotecció i restringir al màxim els desplaçaments i el trànsit per vies públiques, així com per llocs amb molta gent com mercats i hotels. Alhora, assenyala la necessitat de comptar amb una assegurança metge de viatge i recomana una cobertura mínima aplicable de 30.000 dòlars (27.600 euros).

El portal "Estamos seguros" de la patronal del sector assegurador, Unespa, aconsella consultar el web del Ministeri d’Exteriors abans de viatjar a un país conflictiu. Segons explica, hi ha alguns països als quals no es pot anar sense assegurança, que és obligatori per aconseguir el visat en viatges de negocis i de lleure, com Algèria, Bielorússia, Cuba, Equador, Iran i Rússia.

En d’altres, no és obligatori però si recomanable, com l'Índia o Tailàndia, i en llocs com els Estats Units o el Canadà, aconsellen contractar una assegurança, perquè contractar un avió medicalitzat des dels Estats Units pot costar uns 50.000 euros.