El Memorial Democràtic commemorarà el centenari del naixement de la lleidatana Conxita Grangé, figura clau en la lluita antifeixista

El Memorial Democràtic commemorarà el centenari del naixement de Conxita Grangé, figura clau en la lluita antifeixista. Així ho ha acordat el Govern, a la llista anual de personalitats i esdeveniments que es rememoraran durant el2025 a Catalunya. Grangé va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i d'extermini nazis. Per celebrar l'efemèride, s'han previst tota una sèrie d'activitats i programacions de caràcter divers que inclouen des d'exposicions, ponències i col·loquis fins a la publicació d'una biografia oficial. Alguns dels actes es produiran en col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Cabdella i l'Ajuntament de la Torre de Capdella, municipi d'on era originària Conxita Grangé.

"L'objectiu global és destacar, recuperar i difondre la memòria d'una dona fermament compromesa amb els valors i l'ideal democràtics", ha afirmat el director de la institució, Jordi Font. Per aquesta raó, el director ha assegurat també que Grangé forma part del "patrimoni memorial intangible dels catalans".

Les de 2025 no seran, però, les primeres accions que el Memorial Democràtic executarà en honor de Conxita Grangé. El 2019, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de la Torre de Capdella li van retre un sentit homenatge i, des d'aleshores, un plafó informatiu de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya senyalitza la seva casa familiar situada a la Central de Cabdella, al Pallars Jussà.

Conxita Grangé, darrera catalana supervivent dels camps nazis

Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d'agost de 1925, en una família de vuit germans. Al cap de dos anys va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers que combatien als nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.

Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades, a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d'un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).

Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.