Aplec del Caragol sense edat i multitudinari

La segona jornada del XLIII Aplec del Caragol de Lleida no va defraudar malgrat la calor i milers de persones van assistir al recinte de la Fira per degustar caragols, ballar, beure i retrobar-se amb familiars i amics. Malgrat que alguns penyistes demanen que duri una setmana, per desgràcia la festa abaixarà avui el teló amb la tradicional cercavila.

La festa més gran de Lleida i una de les més multitudinàries de Catalunya va celebrar ahir el seu dia gran amb magnificència i amb més de 15.000 penyistes que van menjar, van beure, van ballar i es van mullar amb pistoles d’aigua per resistir la calor des del migdia fins a altes hores de la matinada. Una jornada que va congregar al recinte de la Fira de Lleida famílies i amics de totes les condicions socials que, amb l’excusa de menjar caragols, van celebrar i van reivindicar la gastronomia, cultura i identitat lleidatana al ritme de rumba, techno, ska, rock o amb cançons que ja són himnes d’aquesta festa, com Som de l’Oest, Beso a beso o La barbacoa.

“És la nostra festa per excel·lència, aquí et pots trobar tothom i l’ambient és insuperable, quan entres a l’Aplec i et poses el fulard se’t dibuixa un somriure que et dura tot el dia”, va apuntar un veterà penyista de la Caragolillo Brillo, mentre que un altre destacava que “aquí venim tots: des dels rics als pobres, els lletjos, els guapos, els que mengen caragols i els que no i des dels que volen una festa tranquil·la a una sense fre”. I és que hi ha molts aplecs dins de l’Aplec i només cal veure les diferències de cada penya: algunes només hi són per i per a la festa i per a d’altres el menjar és sagrat; unes tenen un servei de cuina ja contractat i d’altres s’organitzen entre tots els penyistes sense importar l’edat ni la ressaca; unes són de bingo i partida de cartes tota la tarda i d’altres són de xaranga tot just acabar-se la taronja tropical de les postres. “Hi ha Aplec per a tots els gustos i l’única manera de saber és viure-ho”, va dir una penyista de Peña Peñita Peña.

Abans del dinar de germanor hi va haver l’ofrena floral a l’estàtua Manolo Calpe, el concurs d’allioli fet a mà i les sessions vermut. Amb l’estómac ple i les piles carregades, els penyistes van seguir el sarau amb el concurs del polvoró-birra-polvoró, la rua infantil, les carreres de caragols i concerts a cada parcel·la. 

“A la tarda cal gestionar bé les energies, l’Aplec és com una marató”, ironitzava un membre de la penya Aspavil, que no les tenia totes de si podria aguantar fins a la cercavila. Menjar i festa a part, també hi va haver temps per fer una històrica reivindicació: “Que l’Aplec duri una setmana, no pot acabar diumenge, és la felicitat absoluta”, va dir una penyista de Tan Me’n Fot. Tant si dura tres com set dies, l’Aplec és la festa que més representa els lleidatans: tradició, gastronomia, orgull i camaraderia. Per tot això, visca l’Aplec!