El 57,5% dels joves obté el seu primer dispositiu entre els 10 i 12 anys, segons un estudi

El 57,5% dels joves d’entre 14 i 19 anys obté el seu primer dispositiu entre els 10 i els 12 anys, mentre que un altre 32,6% compta amb mòbil entre els 14 i els 16 anys. Aquestes xifres es tradueixen que més del 90% dels joves reben el seu primer telèfon abans dels 16 anys, segons un estudi dut a terme per la Fundación Cibervoluntarios.

L’estudi, que porta per lema 'Mi realidad conectada. Si, también soy digital' , ha comptat amb la participació de 2.177 joves d’entre 14 i 19 anys de tot Espanya, a més de 'focus group' amb adolescents i joves, famílies i docents. Amb aquesta investigació, presentada aquest dilluns, la Fundación Cibervoluntarios busca mostrar com és la relació de la joventut amb la tecnologia.

Com ha explicat en roda de premsa la presidenta de la fundació Cibervoluntarios, Yolanda Rueda, l’estudi també aborda la preocupació per l’ús d’aquestes eines sense caure en la visió "adultocentrista", a través de l’opinió dels mateixos joves sobre l’ús del telèfon mòbil.

Per això, l’estudi, com ha detallat la responsable d’Investigació i Estudis, Inés Dinant, s’ha elaborat a través de "dos tandes" d’investigació. La primera d’ella, qualitativa, mitjançant la creació de grups focals amb quatre grups de població: joves de 14 a 16 anys; joves de 17 a 19 anys; mares, pares o tutors i docents.

Després de la primera fase, per verificar i escalar els resultats obtinguts, un total de 2.177 joves --d’entre 14 i 19 anys-- van participar en una enquesta efectuada del 24 d’abril al 7 de maig de 2024. L’objectiu era comprendre les seues experiències i pràctiques amb les noves tecnologies i analitzar la influència que aquestes tenen en la seua identitat, relacions socials i vida quotidiana.

En aquesta línia, entre les conclusions extretes, es destaca que rebre el primer mòbil es converteix en "la porta d’entrada a la vida adulta". "Va molt més enllà de donar-los una eina, representa moltes coses, no només per a ells, sinó a nivell social," ja que és "un pas més" per convertir-se en una persona adulta i responsable "amb els seus propis espais", segons Dinant.

A més, el document constata que els joves d’entre 14 i 19 anys habiten en una realitat "figital", on el món físic i el digital es troben fusionats. Per a ells, les eines digitals "deixen de ser eines" i es converteixen en "elements claus" amb què buscar reconeixement social i expressar la seua identitat.

En aquest sentit, el document revela que "la realitat digital és una i és connectada", ja que els joves consideren que "per existir en l’espai físic hi cal existir en l’esfera digital i viceversa". Com ha assenyalat la responsable d’Investigació i Estudis, "cal deixar de veure que hi ha una frontera entre una esfera i l’altra perquè estan interconnectades".

En aquest context, la realitat digital, el mòbil, "deixa de ser una eina i es converteix en un espai de vivència", ja que, per exemple, per als joves no és el mateix enviar un missatge a través d’una plataforma i una altra, "no té el mateix significat enviar un missatge per WhatsApp o per Instagram", segons ha explicat Dinant.

D’altra banda, el document també apunta que els espais 'online' i 'offline' són part de la vida connectada dels joves, ja que "la televisió, la ràdio i altres mitjans es concentren al mòbil". El problema, segons la responsable de l’estudi, és que els adults consideren que "les activitats que es realitzen al mòbil i també es poden realitzar en l’esfera física, tenen menor legitimitat si es realitzen en l’esfera digital".

En aquest context, els adults han d’"esborrar aquesta separació i jerarquia, posar totes les activitats en el mateix pla" i entendre que "l’activitat és el que compta, no la plataforma en què es realitza". No es tracta de "temps amb el mòbil", com apunta, sinó temps de "lleure, aprenentatge i socialització".

És per això que els joves "sí que volen restriccions", però "no d’aquesta manera", ja que ells fan servir la tecnologia com a part de la seua vivència, no només com una eina. "No és una qüestió de temps, és una qüestió de gestió d’espais", ha explicat Dinant, que ha destacat que l’objectiu és que puguin tancar aquests espais virtuals i passar d’uns a altres "de forma sana, com fan les persones adultes."

D’altra banda, els enquestats senten que les persones adultes es troben en una situació de més vulnerabilitat perquè "en controlen" menys que ells. "Tenen molt més control del que pensem i no només controlen, sinó que tenen molt clar que moltes persones adultes no controlen", com ha assenyalat la responsable del document.

D’aquesta manera, 'La meua realitat connectada. Sí, també soc digital’, proposa tres paraules clau com a solució: figital, legitimitat i acompanyament. En primer lloc, es tracta d’abordar els problemes des de la idea d’"un pla únic, sense frontera entre l’esfera física i virtual". Així mateix, segons Dinant, els adults han d’acceptar que el lleure a través de les noves tecnologies "té el mateix valor que el lleure, l’aprenentatge i la socialització en físic".

Finalment, la fundació posa el focus en l’"educació a través de l’acompanyament" que "passa per l’enteniment profund del món figital". "Cal posar la legitimitat en tots els espais, es donin en el digital o el físic, han de posar-se en el mateix pla", ha aclarit.

Per la seua part, el responsable de l’Àrea d’Innovació Educativa, Óscar Espiritusanto, ha afegit que la fundació no vol que aquest sigui un estudi que es quedi en l’àmbit acadèmic, sinó que busca generar "una maneta de canvi perquè es noti un canvi real en la societat i es vegi que la tecnologia és útil".

En aquesta línia, el director d’Innovació (CINO), Antonio Fumero, ha recordat que el problema és la "falta de legitimitat" de certs mitjans de comunicació. "No estan amb el mòbil, estan veient una pel·lícula o comentat el partit amb els seus amics", ha recordat, després de sentenciar que també és important "veure’s fora".