Detecten activitat volcànica al planeta Venus

Una nova anàlisi de dades de radar de la missió Magallanes de la NASA dels anys 90 ha revelat que dos volcans van entrar en erupció a Venus a començaments de l’última dècada del segle passat.

En concret, canvis detectats a la superfície que indiquen la formació de noves roques a partir de fluxos de lava vinculats a volcans que van entrar en erupció mentre la nau espacial orbitava el planeta. Gestionat pel Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, Magallanes va cartografiar el 98% de la superfície de Venus entre 1990 i 1992, i les imatges que va generar segueixen sent les més detallades de Venus fins la data.

"Utilitzant aquests mapes com guia, els nostres resultats mostren que Venus pot ser molt més volcànicament actiu del que es pensava anteriorment", va dir en un comunicat Davide Sulcanese de la Universitat d’Annunzio en Pescara, Itàlia, que va dirigir l’estudi. "En analitzar els fluxos de lava que observem en dos llocs del planeta, hem descobert que l’activitat volcànica a Venus podria ser comparable a la de la Terra".

Aquest últim descobriment es basa en l’històric descobriment de 2023 d’imatges del radar d’obertura sintètica de Magallanes que van revelar canvis en un respirador associat amb el volcà Maat Mons a prop de l’equador de Venus. Les imatges de radar van resultar ser la primera evidència directa d’una recent erupció volcànica al planeta. En comparar les imatges del radar de Magallanes al llarg del temps, els autors de l’estudi de 2023 van detectar canvis causats per la sortida de roca fosa del subsol de Venus que omple el cràter del respirador i es vessa pels pendents del respirador.

Els científics estudien els volcans actius per comprendre com l’interior d’un planeta pot donar forma a la seua escorça, impulsar la seua evolució i afectar la seua habitabilitat. El descobriment del vulcanisme recent a Venus proporciona una valuosa informació sobre la història del planeta i per què va prendre un camí evolutiu diferent del de la Terra.

Per al nou estudi, publicat a la revista Nature Astronomy, els investigadors també es van centrar en dades d’arxiu del radar d’obertura sintètica de la sonda Magallanes. Les ones de ràdio enviades pel radar van viatjar a través de l’espessa capa de núvols de Venus, després van rebotar a la superfície del planeta i van tornar a la nau espacial. Aquests senyals de radar reflectits, anomenats retrodispersió, transportaven informació sobre el material de la superfície rocosa que van trobar.

Els dos llocs estudiats van ser el volcà Sif Mons a Eistla Regio i la part occidental de Niobe Planitia, que allotja nombroses formacions volcàniques. En analitzar les dades de retrodispersió rebudes d’ambdós llocs el 1990 i novament el 1992, els investigadors van trobar que la intensitat del senyal del radar augmentava al llarg de certes trajectòries durant les òrbites posteriors. Aquests canvis van suggerir la formació de nova roca, molt probablement lava solidificada a partir de l’activitat volcànica que va tenir lloc durant aquell període de dos anys. Però també van considerar altres possibilitats, com la presència de microdunes (formada a partir de sorra arrossegada pel vent) i efectes atmosfèrics que podrien interferir amb el senyal del radar.

Per ajudar a confirmar noves roques, els investigadors van analitzar les dades d’altimetria (altura de la superfície) de Magallanes per determinar el pendent de la topografia i localitzar obstacles al voltant dels quals fluiria la lava.

"Interpretem aquests senyals com fluxos al llarg de pendents o planes volcàniques que poden desviar-se al voltant d’obstacles com volcans en escut com un fluid", va dir el coautor de l’estudi Marco Mastrogiuseppe de la Universitat Sapienza de Roma. "Després de descartar altres possibilitats, confirmem que la nostra millor interpretació és que es tracta de nous fluxos de lava".

Utilitzant els fluxos a la Terra com a comparació, els investigadors estimen que la nova roca que es va col·locar en ambdós llocs té entre 3 i 20 metres de profunditat, de mitjana. També estimen que l’erupció del Sif Mons va produir al voltant de 30 quilòmetres quadrats de, prou per omplir almenys 36.000 piscines de mida olímpica, roca. L’erupció de Niobe Planitia va produir aproximadament 45 quilòmetres de roca, que omplirien 54.000 piscines olímpiques. A tall de comparació, l’erupció de 2022 del Mauna Loa a Hawaii, el volcà actiu més gran de la Terra, va produir un flux de lava amb prou material per omplir 100.000 piscines olímpiques.