ESTUDI EXÀMENS
Quantes hores s'ha d'estudiar per aprovar la selectivitat?
Dedicar moltes hores a l’estudi no sempre equival a millors resultats
Alumnes escoltant les instruccions abans de començar la selectivitat a la Universitat de Lleida.
La neurociència afirma que dedicar moltes hores a l’estudi no garanteix millors resultats. A més, assenyalen que saber quin és el teu cronotip (ets un mussol o una alosa?) és fonamental per aconseguir un rendiment òptim. Llavors, quantes hores es necessiten per superar la selectivitat o prova d’accés a la universitat?
Amb quantes hores n'hi ha prou?
Amb la prova d’accés a la universitat, coneguda popularment com a selectivitat a només dos setmanes de distància per a uns 300.000 joves, Jùlia Ballester, professora de neuropsicologia de la Universitat Abat Oliva CEU, destaca que al cervell no li agraden les sorpreses. És essencial entrenar-lo per familiaritzar-se amb els tipus d’examen i recórrer el camí del lloc de la prova dies abans.
Ballester assenyala que la neurociència ha demostrat que "més hores d’estudi no sempre equivalen a un millor rendiment". Amb una bona organització, "la millor solució serien entre tres i quatre hores diàries", incloent petits descansos. Durant aquestes hores, és crucial evitar distraccions com dispositius, música, família o amics. Les recompenses poden vindre després, com un passeig o l'àpat favorit.
La importància del repàs
La corba de l’oblit i la de la concentració indiquen que la informació estudiada s’oblidarà ràpidament al principi i després més lentament. "L’afartament d’estudi és una sobrecàrrega cognitiva i estressa el cervell", adverteix Ballester. És fonamental incorporar molts moments de repàs en la planificació per reforçar l’aprenentatge.
Reduir la pressió
"Aquests exàmens generen molt estrès, però a la vida poques coses són determinants", comenta Ballester. "És important reduir la pressió: aquesta prova és important, però no és l’única oportunitat". A més, suggereix treballar la respiració per afrontar l’ansietat i el nerviosisme, utilitzar mantres positius i evitar situacions que incrementin l’estrès, com parlar amb companys nerviosos.
Cronotip: mussol o alosa
El cronotip, la predisposició natural d’una persona a experimentar pics d’energia en determinats moments del dia, és clau per optimitzar l’horari d’estudi. Els principals cronotips són:
- Aloses: Actives al matí, es desperten aviat i es fiquen al llit aviat.
- Mussols: Actives a la tarda o nit, s'aixequen i desperten tard.
- Intermedis: Productives al llarg de tot el dia, sense cap pic d’energia específic.
Estratègies per a l’èxit
A més d’una bona planificació i ser conscient de quin és el teu cronotip, Ballester recomana tècniques de respiració i activitat física, especialment a l’aire lliure, per alleujar l’estrès.
Encara que nou de cada deu batxillers aproven les proves d’accés a la universitat, la dificultat rau a obtenir la nota de tall necessària per als graus desitjats. Amb la preparació adequada i estratègies basades en la neurociència, els estudiants poden millorar les seues possibilitats d’èxit.
