La contaminació atmosfèrica i acústica en la infantesa pot afectar després la salut mental

L’exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica en les primeres etapes de la vida, fins i tot al ventre matern, s’associa amb tres problemes comuns de salut mental (experiències psicòtiques, depressió i ansietat) des de l’adolescència fins a l’edat adulta jove.

Aquesta és la conclusió d’un estudi que publica JAMA Network Open a càrrec d’investigadors britànics encapçalats per la Universitat de Bristol i que va analitzar dades de més de 9.000 participants, en el sud-oest d’Anglaterra, des de l’embaràs, entre 1991 i 1992, fins els 24 anys dels nens.

L’embaràs, la primera infància i l’adolescència

Els investigadors van examinar l’impacte a llarg termini de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica durant l’embaràs, la primera infància i l’adolescència en tres problemes comuns de salut mental: les experiències psicòtiques, la depressió i l’ansietat.

Els resultats suggereixen "un paper important" de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, en aquest cas a partícules fines (PM2,5) en les primeres etapes de la vida (inclosa la prenatal) en el desenvolupament de problemes de salut mental en els joves, escriuen els autors.

Augments "relativament petits" de les partícules fines durant l’embaràs i la infància s’associaven amb més experiències psicòtiques i símptomes de depressió molts anys després, en l’adolescència i els primers anys de l’edat adulta, va explicar la universitat.

Cada augment de 0,72 micrograms per metre cúbic de PM2,5 durant l’embaràs i la infància es van relacionar amb un augment de l’11 % i del 9 % de les probabilitats de patir experiències psicòtiques, respectivament.

L’exposició a aquest tipus de contaminació només durant l’embaràs es va relacionar amb un increment del 10 % de les probabilitats de patir depressió. Pel que fa a la contaminació acústica, una exposició més elevada en la infància i l’adolescència es va associar amb més possibilitats d’ansietat.

Aquestes associacions van persistir després de considerar molts factors de risc relacionats, com els antecedents psiquiàtrics familiars, l’estatus socioeconòmic i altres factors a nivell de zona, com la densitat de població, la privació, els espais verds i la fragmentació social. En ambdós casos, les experiències psicòtiques, la depressió i l’ansietat es van enfrontar als 13, 18 i 24 anys, indica l’estudi.

Períodes crítics per al desenvolupament de trastorns

La infància, l’adolescència i els primers anys de l’edat adulta són períodes crítics per al desenvolupament de trastorns psiquiàtrics: a tot el món, gairebé dos terços dels afectats emmalalteixen abans dels 25 anys, va recordar Joanne Newbury, de la Universitat de Bristol i una de les signants.

Els resultats d’aquest estudi se sumen "a un creixent conjunt de proves -de diferents poblacions, llocs i amb diferents dissenys d’estudi- que suggereixen un impacte perjudicial de la contaminació atmosfèrica (i potencialment de la contaminació acústica) en la salut mental", va agregar.

L’exposició primerenca a aquests factors podria ser perjudicial per a la salut mental atès l’ampli desenvolupament cerebral i els processos epigenètics que tenen lloc a l’úter i durant la infància, assenyala la investigació.

En el cas de la contaminació atmosfèrica, també podria provocar un creixement fetal restringit i un part prematur, que són factors de risc de psicopatologia.

Les proves eren "més sòlides" per a l’exposició a la contaminació acústica en la infància i l’adolescència, que podria augmentar l’ansietat en incrementar l’estrès i alterar el son.

El soroll elevat podria a més provocar una excitació fisiològica crònica i alterar l’endocrinologia. La contaminació acústica també podria afectar la cognició, la qual cosa podria augmentar l’ansietat en afectar la concentració durant els anys escolars.

Per als investigadors va ser interessant veure que la contaminació acústica s’associava amb l’ansietat, però no amb les experiències psicòtiques o la depressió.

Tanmateix, van advertir que la mesura de la contaminació acústica per a aquest estudi només estimava els decibels (intensitat) de les fonts viàries però no altres característiques del soroll, com el to, que podrien ser rellevants per a la salut mental.

Els autors destaquen la idoneïtat d’accions per reduir l’exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica, per exemple amb zones d’aire net, el que podria millorar la salut mental de la població. A més, estimen que és necessari realitzar nous estudis per donar més llum sobre les causes subjacents d’aquestes associacions.