Descartats virus patògens per als humans en la paparra que s’expandeix per Catalunya

Un estudi realitzat per l’investigador de la Universidad de Zaragoza  (UZ) i de l’Instituto Agroalimentario de Aragón (IA2), Agustín Estrada-Peña, actualment integrat al Ministeri de Sanitat, ha assenyalat la baixa prevalença o l’absència de virus patògens per a humans en paparres 'Hyalomma lusitanicum' en zones periurbanes a les províncies de Barcelona i Tarragona.

És la primera vegada a Espanya que s’ha efectuat un estudi metagenòmic dels virus existents per paparres 'Hyalomma lusitanicum', recollides a Barcelona i Tarragona, províncies en les quals el 2022 es va constatar l’expansió d’aquesta paparra, probable vector del virus que causa la Febre Hemorràgica de Crimea-Congo, ha informat la institució acadèmica.

L’estudi, coordinat per Agustín Estrada-Peña, del grup d’investigació 'Zoonosis i malalties emergents d’interès en salut pública' de l’UZ, i que ha estat finançat amb fons del Centre Europeu per al Control de Malalties, ha permès obtenir aquestes dos importants conclusions.

La primera és l’absència, o almenys la baixa prevalença, de virus patògens per als humans en les paparres 'Hyalomma lusitanicum' capturades a la regió d’estudi a Catalunya.

Aquestes dades no poden extrapolar-se a la resta d’Espanya, a causa de les diferents condicions ecològiques i climàtiques que governen l’epidemiologia d’aquests agents.

L’estudi ha detectat quatre virus d’artòpods, sense importància sanitària humana o animal i l’interès del qual per a la fisiologia de les paparres és encara per determinar.

Aquest ampli treball permet donar resposta a la creixent preocupació pel clar augment poblacional d’aquesta paparra en l’àrea metropolitana de Barcelona i altres zones de Catalunya.

La segona conclusió és que la metagenòmica és una eina essencial per a la detecció de patògens en artròpodes vectors de microorganismes, com les paparres.

Mitjançant la seqüenciació metagenòmica, es pot detectar en un sol assaig els patògens més rellevants presents a la mostra biològica. Això estalvia realitzar múltiples proves per a la detecció de cada virus d’interès, com succeeix amb la tècnica de PCR.

La part tècnica d’aquest estudi -seqüènciació metagenòmica i bioinformàtica-- ha estat executada en col·laboració amb Nano1Health SL, una empresa 'spin-off' de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra). L’estudi de camp va ser realitzat per Carlos Pradera de la companyia Anticimex.

Raons per a aquest estudi

El professor Agustín Estrada-Peña, que treballa en l’epidemiologia dels patògens transmesos per paparres i els efectes del canvi climàtic, ha promogut l’estudi amb aquesta nova tècnica per millorar la detecció de virus patògens.

En les últimes dècades, diferents estudis han constatat que el canvi climàtic està afectant molt intensament la distribució de les paparres existents a Espanya, tant a la Península com als arxipèlags.

Es tracta tant d’una ampliació de l’àrea colonitzada com d’un augment poblacional, degut molt probablement a l’augment poblacional descontrolat d’alguns dels seus principals hostes com conills i senglars.

L’estudi s’ha dut a terme en regions periurbanes de Catalunya, com a regió d’exemple i per circumscriure els mostrejos, on s’ha constatat l’expansió de 'Hyalomma lusitanicum', una espècie de paparra coneguda per la seua capacitat de dispersió i assenyalada des de fa anys com a vector de virus d’especial repercussió en la salut pública, com la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Paparra 'Hyaloma lusitanicum'

Un estudi publicat el 2022 per Agustín Estrada-Peña i Carlos Pradera va revelar la creixent problemàtica en l’àrea metropolitana de Barcelona d’aquesta paparra.

L’augment de temperatures i la proliferació dels seus hostes, com el conill i el senglar, en entorns periurbans ha portat a la situació actual.

L’aparició de centenars de paparres en camins, habitatges, escoles o equipaments esportius és una preocupació creixent, pel que ambdós autors van preveure que el fenomen no deixaria de créixer i van advertir de la necessitat de buscar solucions.

La metagenòmica

La seqüenciació metagenòmica és una metodologia d’anàlisi no dirigida per a la identificació de marcadors d’espècies o funcions bioquímiques.

Aquesta metodologia no utilitza l’amplificació específica d’un segment d’àcids nucleics per a la identificació d’aquests marcadors, al contrari que altres metodologies relacionades amb la PCR --reacció en cadena de la polimerasa-.

El mètode es basa en purificació i conversió d’àcids nucleics de tipus RNA a DNA i la seua lectura a través d’un nanoporus -- nanopore sequencing'--.

Posteriorment, aquestes lectures poden ajudar a reconstruir les molècules genòmiques virals per identificar components d’espècies o funcions consultant catàlegs o bases de dades específiques. Es tractaria d’un sistema universal que detectaria traces de tots els virus concídos i bé catalogats a la mostra.

L’investigador Agustín Estrada-Peña treballa en l’epidemiologia dels patògens transmesos per paparres i els efectes del canvi climàtic, pertany al grup d’investigació 'Zoonosi i malalties emergents d’interès en salut pública' de la Universitat de Saragossa, és Consultor Sènior del Ministeri de Sanitat d’Espanya, i és membre del grup internacional 'Alliance of World Scientists against climate change', promogut per William J. Ripple.