Relacionen una alteració de la flora intestinal amb el parkinson

Un equip d’investigadores espanyoles ha provat com una alteració molt determinada de la microbiota intestinal està relacionada amb el parkinson, un descobriment que podria aportar una nova eina per fer un diagnòstic precoç de la malaltia.

S’estima que a Espanya unes 160.000 persones tenen parkinson i que la xifra ascendeix a més de 7 milions a tot el món, segons la Federació Espanyola de Parkinson, ha recordat avui el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) després de la publicació d’aquest treball a Nature Communications.

Les malalties neurodegeneratives relacionades amb l’edat que impliquen una agregació amiloide (una proteïna que es genera a la medul·la òssia i que es pot dipositar a qualsevol òrgan) són un dels reptes més grans de la medicina moderna.

El CSIC ha recordat que des de fa temps se sap que les alteracions del microbioma gastrointestinal exerceixen un paper actiu en les causes dels trastorns neurològics, i el nou estudi, liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques ha descobert ara la presència d’amiloides bacterians associats amb el parkinson a la microbiota intestinal (els microorganismes que viuen en el sistema digestiu).

La microbiota del tracte intestinal forma una de les comunitats de microorganismes més abundant del cos humà i té un impacte considerable en la salut i en la malaltia d’una persona, la qual cosa ha permès demostrar que els bacteris que habiten a l’intestí humà produeixen proteïnes associades al biofilm (BAP) que s’acoblen i formen amiloides.

Aquests amiloides bacterians, que tenen una estructura fibril·lar similar als amiloides humans, s’acumulen a l’intestí i podrien estar implicats en el desenvolupament de malalties, ha precisat el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Ara, i utilitzant mostres fecals humanes, l’equip d’investigació ha pogut detectar la presència d’aquests amiloides bacterians, la qual cosa ha permès avaluar la seua potencial activitat neurodegenerativa.

I mitjançant l’anàlisi de nombroses dades genòmiques de pacients amb parkinson i controls neurològicament sans, els investigadors han demostrat que l’abundància dels gens que codifiquen aquestes proteïnes (les "BAP") al microbioma intestinal està relacionat amb la malaltia.

Aquests gens estan localitzats en el genoma accessori de la microbiota, la qual cosa suggereix que només certes estirps bacterianes tindran el potencial de produir amiloides, ha precisat el CSIC, i les investigadores han subratllat la importància d’analitzar el contingut genètic de la microbiota en lloc de centrar-se només en la presència de certes espècies bacterianes.

A través de diferents assajos en models animals l’equip científic ha demostrat que els amiloides bacterians interactuen amb una proteïna (la "-sinucleína") i acceleren la seua acumulació, la qual cosa està associada a la malaltia del parkinson.

"Aquesta investigació cobreix un buit en el coneixement, no només dels aspectes patològics de la malaltia de Parkinson, sinó també de les seues etapes inicials a nivell intestinal. Els nostres resultats poden tenir importants implicacions per desenvolupar eines que permetin un diagnòstic més precoç i teràpies més eficaces dirigides als estadis inicials d’aquesta patologia", ha assenyalat Jaione Valle, científica de l’Institut d’Agrobiotecnologia (IdAB-CSIC).

En la investigació ha col·laborat personal investigador del Centro de Investigación Biomédica de La Rioja, el Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra, la Universitat Autònoma de Barcelona, HM Hospitales, l'empresa Nasertic o el centre mixt d'investigació biomèdica Navarrabiomed (gobierno de Navarra/Universidad Pública de Navarra).