La pena de mort augmenta fins als 1.150 casos el 2023, la xifra més alta en vuit anys

La xifra de persones executades després de ser condemnades a mort va augmentar el 2023 un 30 per cent interanual, fins els 1.153 casos, una dada sense precedents des de l’any 2015 i que no inclouria a les milers de persones que, segons Amnistia Internacional, haurien mort en l’hermètic sistema penitenciari xinès.

L’ONG atribueix el repunt a la pujada de dades al Pròxim Orient, especialment a l’Iran, que acumula tres quartes parts de les execucions registrades el 2023. Les dades relatives a l’Iran es van disparar un 48 per cent i evidencien una discriminació subjacent contra grups com els baluches.

Amnistia té constància de l’execució d’almenys cinc persones que eren menors d’edat en el moment del delicte, així com de 545 casos més vinculats a crims que, segons el Dret Internacional, no poden ser castigats en cap cas amb la pena capital, com poden ser l’els delictes de drogues (un 56 per cent del total), el robatori o l’espionatge.

L’Aràbia Saudita, per la seua part, aglutina el 15 per cent de les execucions totals, si bé l’informe també constata retrocessos en països com Somàlia, l’Àfrica subsahariana i els Estats Units. En aquest últim país, es van dur a terme 24 execucions, sis més que el 2022.

La secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha instat el president nord-americà, Joe Biden, a "deixar d’ajornar el compliment de la seua promesa d’abolir la pena de mort federal" i ha criticat que es continuï fomentant la pena capital amb mètodes "cruels" com l’asfíxia per nitrogen.

Secretisme

A l’anàlisi li continuen faltant dades per reflectir una imatge més veraç de la situació de la pena de mort a nivell global, ja que Amnistia Internacional no ha pogut presentar xifres sobre la Xina, Corea del Nord i el Vietnam, malgrat que sí que es creu que recorren "àmpliament" a aquest tipus de càstigs.

Així queda patent en documents oficials i en missatges transmesos a la ciutadania i que recorden que certes activitats són susceptibles de ser castigades amb la mort, en alguns casos com a eina de dissuasió davant activitats dissidents.

Països "cada vegada més aïllats"

L’informe publicat aquest dimecres reflecteix un augment del nombre total de condemnes a mort a tot el món, en concret un 20 per cent, fins un total de 2.428, si bé la xifra de països que van aplicar la pena capital va caure el 2023. Van ser 16, la dada més baixa des que Amnistia obté registres.

Per a Callamard, és mostra que "els països que continuen duent a terme execucions estan cada vegada més aïllats". "La nostra campanya contra aquest aberrant càstig funciona. Seguirem fins que hàgim acabat amb la pena de mort", ha proclamat en un comunicat.

Ja són 144 els països que han abolit la pena de mort en la llei o a la pràctica i Callamard ha demanat a la "petita minoria" que encara l’aplica a "evolucionar amb els temps i abolir aquest càstig una vegada per sempre".